diumenge, 14 d’octubre de 2018

MALALTS MENTALS AL CARRER


El bram d’una natura enfollida ha ofegat el clam de les jornades dedicades a la salut mental.  El dolor dels morts ens té el cor encongit de tal manera  que no podem ni sabem parlar d’altra cosa que de la tragèdia del Llevant de Mallorca.
La impotència  i desesperació que m’han acompanyat aquests dies, contemplant la desolació del poble de mossèn Galmés, m’ha servit de referència d’aquesta altra angoixa de veure els malats mentals sense foganya agonitzant als nostres carrers.
Entre la tragèdia llorancina i el drama dels marginats dels marginats hi ha una diferència essencial: el poble tornarà a florir a les voreres dels torrents. Mentrestant,  els malats dels malats seguiran sense tenir  un lloc on guarir-se de la torrentada.
He perdut tota esperança. Ningú farà res per als més desgraciats del nostre poble.  Els malats mentals superen les possibilitats d’acollida de Can Gazà.
Hi ha una gent estupenda, com  “Estel de Llevant”, que atén els malalts mentals els dies feiners. Els que no tenen família, què fan els vespres i els dies festius? No hi ni un sol lloc on refugiar-se.
Aquests 50 cadàvers vivents no interessen als polítics. Els únics que podrien donar la primera passa serien els germans de Sant Joan de Déu. Els substanciosos contractes amb la Seguretat Social s’han menjat el carisma.

dimarts, 9 d’octubre de 2018

A LA RESISTÈNCIA PER LA DIVERSIÓ




Els vells utòpics estam vivint uns temps  feixucs de resistència.
Resistència en tots els camps: polític, ètic, social, personal, patriòtic, cultural, religiós, comunitari.
Per resistir amb dignitat l’estratègia millor és la diversió. Parl de diversió en el doble significat de la paraula.
Diversió vol dir distracció. Com més plaent  és la distracció més suportable es torna la resistència.
Quan les meves carns anaven alçurades em curava els mals de queixals, físics i psíquics, amb pensaments lascius.
Distracció significa també desviament. Distreure l’enemic és atreure’l cap a un altre indret.
La resistència té dos enemics cabdals com són l’obsessió i el temps.
Si volem ser resistents hem d’aprendre a traginar les obsessions cap a un altre camp.
Joaquim Forn ha esdevingut un referent meravellós d’aquesta tàctica. Ha passat d’un pres llastimós  a ser, amb el seu llibre “Escrits de presó”, un escriptor sensacional en tots els aspectes.
Donaria estar tancat un any per tal de vendre cinc-cents mil exemplars de qualsevol dels meus llibres.
El meu adorat Oriol Junqueres sortirà de la nit fosca fet un Sant Joan de la Creu.
El temps és qüestió d’humilitat i sarcasme.
Israel s’engoli 40 anys de desert. Així que al poble català  ens manquen 30 anys per arribar a la terra promesa. 
Vull ser un resistent divertit.