dijous, 10 d’octubre de 2019

PREGÀRIA I DOL PER LA NOSTRA TENDRESA OFEGADA A LA MEDITERRÀNIA



El proper dissabte dia 2 de novembre, Dia dels Morts, al Taller Marginàlia celebrarem la segona edició del “Vermut del primer dissabte” que, aquesta vegada, canviarà completament el format perquè el Taller de Can Valero esdevingui temple universal en una trobada de calfreds i silencis.

Els amics i la família de Can Gazà planyirem els nostres germans immigrants enfonsats a la mar de les nostres turbulències. Per això no hi haurà actors: tots els participants en la cerimònia serà gent nostra.

El centre de la commoguda súplica seran els infants naufragats en l’intent d’arribar a ca nostra. Així, escalfarem la celebració amb més vou-veri-vous que no rèquiems.

Ens ajudaran a encendre, expressar i compartir els nostres sentiments: 


  • La veu i la música de Maria Antònia Gomila i Petra Riera
  • La presència i la paraula en àrab de l’imam de la mesquita del barri
  • Ressonàncies morunes de les nostres tonades de camp a càrrec del pagès de Can Gazà i la seva filla al piano
  • Recitació en quirundi d’una cançó de bressol a càrrec d’una missionera de Burundi col·laboradora major de Can Gazà. La seva neboda llegirà la traducció al català
  • Batecs d’un tambor africà
  • Impressions dels infants de la nostra tribu davant l’estampa d’Aylan Kurdi, mort a la platja
  • Baixada dels àngels per al gran silenci amb l’esgarrifança del Rèquiem de Fouré
  • Bunyolada feta a l’acte per cooperants de Marginàlia.

dijous, 3 d’octubre de 2019

AMICS DE SEMINARI, ADOPTAU-NOS!


“Els Amics de Seminari” i Marginàlia gaudim, sens dubte, d’un munt de coincidències. Tanmateix, el punt més cabdal que tenim en comú és, malgrat tot i tots, l’adoració que professam al Mestre.

Em complau recordar dues lliçons del meu aimat Fusteret. El profeta de Natzaret predicà que res no passa per no res. Tot té un sentit. L’atzar és totpoderós. Apel a les nostres profunditats per afirmar que aquest prodigiós encontre entre “Els Caminants” i el taller de Can Gazà no és un fet fortuït.

Els pelegrins de les utopies, com sou vosaltres samaritans i nosaltres nafrats de les voreres, ens hem trobat a la cruïlla de Jericó per quelcom més transcendental que l’alegria d’un vermut sabatí.

L’altra ensenyança del catedràtic de les benaurances és que la manera que tenim els pobres d’agrair els favors es manifesta implorant noves mercès. Qui et suplica miracles et proclama déu.

Avalats per aquests dos principis evangèlics ens atrevim a proposar-vos, simplement i directe, que ens adopteu. Que ens mireu i tracteu com a fills putatius. Quan anava a doctrina això de fill putatiu de Josep em sonava a deshonra de Maria. No us preocupeu: acomplirem les ressonàncies de la paraula: som i serem putafills.

Els infants banyats de Can Gazà, que altra cosa no som els exclosos, posseïm les característiques més apropiades per ser adoptats.

Som orfes desemparats de tot tipus de protecció. Els redemptors tant civils com eclesiàstics, ens fan pagar a preu d’estretors les nostres innocents rebel·lies i denúncies.

Les nostres estructures de comuna autogestionada són mínimes. No hi ha burocràcies ni filtres. L’únic dogma intocable per a tots, absolutament per a tots, és el treball i el respecte.

Intentam instaurar al nostre país de Marginàlia la fórmula màgica de l’eficàcia per damunt totes les teories i ortodòxies polítiques. El nostre règim aplica tots els sistemes d’aquesta miraculosa forma: els dies feiners, dictadura. Els diumenges, democràcia. Les festes anyals, anarquia.

Estimadíssims Amics de Seminari, les gràcies per inaugurar els vermuts dels primers dissabtes al taller de Can Valero és tradueixen en una confiada i atrevida petició: Adoptau-nos!