diumenge, 31 de març del 2013

117. LA RECERCA DE LA VERITAT

         Si em permeteu, Déu meu, avui, en lloc d'escoltar-vos, us contaré la meva peripècia en la recerca de la meva veritat personal.
En un principi esperava que la consciència em revelàs la veritat fins a poder exclamar: "ja em conec a mi mateix". Al final vaig descobrir que la consciència era la primera interessada a enganyar-me, com si fos l'única manera d'ocultar que tot el meu bastiment ètic era postís i fal·laç.
Llavors, vaig acudir a la psicoanàlisi esperant que el subconscient me mostraria qui som i com som. Vaig fruir fins al punt d'enamorar-me de Jung. Tanmateix em vaig adonar que tots els missatges de les meves profunditats passen per la censura del conscient.
Aleshores vaig confiar en els amics, convençut que qui t'estima te dirà la veritat. Ben al contrari: com més t'estimen, més intenten conhortar-te amb trucs i galindaines.
En aquell moment vaig rebre com un regal del cel la revelació que el cos és l'únic que t'enfronta amb la teva veritat. El cos et passa factura de tot. La jeia d'escoltar-me m'ha transmutat en hipocondríac.
Un bruixot em donà una darrera clau: obeeix el cor. I aquí em teniu, convertit en un injust narcís apassionat.
Ara ja només confii en la vostra cruel sinceritat. Parlau, Senyor, que el vostre servent escolta.

dissabte, 30 de març del 2013

116. RECREACIÓ


Pens, suprem creador meu, que un regal tan excels com la imaginació mereix una  ració doble de gratitud.
Sempre que em dispòs a transcriure la teva canalització consult el diccionari de sinònims. Sense ànim d'ofendre't, deixa'm dir-te que ajuden més un déu i un diccionari que un déu tot sol.
Quan vaig atansar-me al verb imaginar el vaig trobar envoltat d'una captivadora corona de germans. Vaig sentir-me identificat en cada un dels mots  i de la seva ressonància.
Deixa que la meva gratitud els repassi tots amb devota lletania: imaginar, albirar, judicar, rumiar, concebre, idear, projectar, inventar, enginyar, crear, somniar, fantasiar, forjar, representar, vaguejar.
Per inventar solucions, quan la problemàtica m'estreny un ou -grollera traducció de "mens apretata discurrit"-  albir el panorama tot judicant la seva perspectiva. A força de rumiar dins el meu capet de gorrió diverses possibilitats,  mir de concebre, d'idear una sortida  Aquesta allau de pensaments els anomenam idees de bomber, pel coratge de l'envestida d'eixos tallafocs i per les dreceres més insospitades.
Tot seguit project l'enginy a la realitat nua i crua i m'encapirrot a convertir-la en una autèntica creació perdurable. Una obra d'artesania útil i manejadissa. Tot aquest procés creatiu representa una dosi elevada de somnis i fantasies.
Tanmateix, forjar és vaguejar. És, segons el diccionari, "Deixar-se anar al lliure curs dels propis pensaments".

divendres, 29 de març del 2013

115. ARTESÀ IMAGINATIU




Gràcies, sostenidor de les meves facultats, pel do més preciós de la meva personalitat, com és la imaginació. La capacitat creativa, sostinguda per la teva caparruda energia, m'ha acompanyat tostemps al llarg del meu camí. En cada lloc, moment i circumstància, la teva inspiració m'ha dictat una resposta original i pràctica al desafiament de les necessitats, personals i comunitàries.
La nostra història ens lliura motius per sentir-nos petits déus. Uns déus artesans d'invencions casolanes.
Tota la teringa d'iniciatives que han teixit la xarxa d'atenció als marginats de Mallorca són invents nostres. Des dels acolliments fins a la família autogestionada de Can Gazà, passant per l'Hospital de Nit, centre de transeünts, refugi, i tots els altres centres marginals. Llevat de Projecte Home, tots foren engendrats, parits i surats per la nostra deessa, la nostra folla imaginació.
El mèrit de la nostra particular fàbrica de somnis radica en la perseverança  de les seves invencions.
Ara mateix, a la cuina on deixondim diàriament el plaer de la creació culinària, l'atreviment imaginatiu alimenta la nostra subsistència.
La mateixa dèria d'agilitat mental soluciona els imbècils problemes de  convivència.
Gratitud especial et vull retre, esperit sant meu, per les miraculoses i sorprenents sortides a la meva humil creació literària. Només pel desenllaç que em dictares per a "Negrada" t'hauria d'estar eternament agraït. T'hi estic.

dijous, 28 de març del 2013

114. BESTIARIS


Per no fer mentider el teu mestre natzarè pos esment especial perquè no es bellugui cap pèl del teu cos sense el meu consentiment.
T’he vist encurollit amb les bestioles de la cova i per això he propiciat que et trobassis a la llibreria de Sa Casa Llarga el bestiari enigmàtic d’Adolf Gisbert, un poemari  “humorístic i enigmàtic” en forma d’endevinalles. Però el gran regal ha estat ressuscitar-nos des de la dedicatòria la recordança de Pere Quart i el seu “Bestiari”. En aquell temps de fervoroses lectures aprengueres de memòria l’acudit de la zebra: “pel desert corre la fama que no et saps treure el pijama”. Amb la vènia de Joan Oliver acabarem de recollir el teu bestiari de Betlem.
La lluerna presumida ha copsat la gran lliçó, que la tendresa fulmina el regne de la foscor.
Mes l’esclator de la glòria neix de l’entranya del cuc, que veu que Déu, a la cova, talla la bava a l’orgull.
Jo som el corc que rosega la menjadora de fam i preg que en la nostra brega  a la fi guanyi el de baix.
Què passa anit a la cova? pregunta, llosc, el mostel. Què pot ser aquesta cosa que brilla més que un estel?
Animals i bestioles damanam als redemptors que es tanquin a dins la cova abans de salvar el món.

dimecres, 27 de març del 2013

113. MÉS BESTIOLES, ENCARA

   Mentre no sobrepassem el nostre cànon sagrat de 220 mots, ningú no ens pot imposar la matèria de la nostra comunicació. Em plau seguir canonitzant els animalons marginals, donat que tots ells són una obra mestra de l'evolució.
    
Agafa el tall on el deixares a a la darrera il·luminació.
Som el mosquit mata somnis que empreny de dia i de nit, per favor deman que em tornis mut, cec, tendre, mans i humil.
La gadella pornogràfica que fa picor als pastors us suplica l'amnistia pel deute dels  pecadors.
L'aranyeta que mereix portar el vostre sant nom, s'arrufa talment no-res per poder ser com tothom.
L'escarabat grata-buines, avorrit d'estar tot sol, prega envieu els polítics a moure fems al seu lloc.
Som la feinera formiga que arreplega allà on pot, presidiria la llista si vós em donau el vot.
Som la mandrosa tortuga, arrufadeta al racó, us deman una lletuga per celebrar el nadó.
Amb el fang de la ploguda el bereiol ha fet niu, tot suplicant la ventura de deixar de ser esquiu.
Som la papallona gaia que em cans de voltar el llum i tem que alguna guspira em torni les ales fum.
Som el tàvec que s'aferra baix de la coa del bou i preg que en aquesta terra  els pàries trobem consol.

dimarts, 26 de març del 2013

112. NADALA DE LES BESTIOLES MARGINALS


Tal com t'he promès, en aquest testament que t'inspir recolliré les teves joies aperduades. La nadala de les bestioles de la cova és una meravella de tendresa i enginy. Aital diamant no precisa cap bastigi. Copia:
"Su-ran del bou i de la mula, els marginats més petits també gaudien de bulla  per fruir la santa nit.
Jesuset, jo som la puça i amb tot respecte us deman si fareu escaramusses quan piqui les vostres carns.
Som l'aranya teixidora i mentre fil la teranyina pens que faríeu millora si en lloc de nin fóssiu nina.
Som el llépol ratolí que viu del brossat que us pispa i seguint tan bon camí esper arribar a bisbe.
Som l'eriçó del forat, tímid i de poca fua, i us jur que no tenc maldat quan, per por, afuu les pues.
Som la mosca vironera celada a la pell del xot i sent la santa fal·lera de pondre confits per ous.
Som la ferrenya paparra que xucl la sang a tot déu i anit deix les barres altes perquè us vull veure content.
El caragol que s'amaga a l'escalfor de l'enfony us prega valents coratges per envestir les fredors.
Som poll entrat en costura que pas per l'aclaridor, us preg  córrer la ventura  de viure i morir com vós".

dilluns, 25 de març del 2013

CLERGAT PEDERASTA

   Callar davant les barrabassades que han esputat, públicament o privada, molts de capellans de Mallorca, tot defensant el seu col·lega pederasta seria com clavar-me un punyal al cor de la meva vida. La cosa més trista i sagrada de la meva història  és la nafra que em deixà l’abús  que féu del meu cosserrí el frare de La Salle.  Com més anys passen més em creix la pena i la ràbia. Sé que aquest  punyal és el mateix  que xapa la vida d’aquestes  germanes meves que foren profanades per Pere Barceló. Els traumes infantils, lluny d’esborrar-se amb el temps, agafen  força i virulència.
He prescindit del subterfugi de “possible” perquè la condemna d’un tribunal  legal és un títol públic. Coneixent el seny, la prudència  i la bonhomia  dels jutges eclesiàstics tenc la certesa gairebé  absoluta  que els crims de l’abusador de Can Picafort són inapel·lables.
 Passar per davant les víctimes girant la cara cap  un altre  costat s’ha de considerar una falta molt greu,  però escopir damunt  les seves ferides un gargall pudent, com el del  de Pere Fiol, constitueix un crim imperdonable. Malgrat el malanat rector de Muro demani perdó de genollons, mai de mai les víctimes podrem oblidat la seva escopinada.
Ara he comprés  allò que mai hauria volgut entendre:  amb capellans hipòcrites, que amaguen déu sap què  a dins l’armari, es construeix una església pederasta.
Ja que no ho farà cap tribunal humà, amplii la sentència del mestre  tot proclamant: “Als qui profanen un d’aquests infants juntament amb el seus defensors se’ls ha de fermar  una roda de molí al coll i precipitar-los al fons de la mar”.

 

 

diumenge, 24 de març del 2013

111. LLIBRE DE LES BENAVENTURANCES

        Com déu que té per concubina la bellesa, inspir als enamorats de la paraula les pròpies benaventurances. La referència suprema és el sermó de la muntanya, però darrera la proclama del “fill de I'home” hi col·locam el llibre de benaventurances de Miquel Àngel Riera. El títol d'aquesta bestreta vol ser un homenatge al singular amic i mestre. Ens identificam amb els benaventurats miquelangelians.
Els qui s'atreveixen amb els amors prohibits, els qui ensopeguen amb la mateixa pedra, els qui volen morir i ressusciten per la contemplació d'un cos, de bon gust rebliries el dictat d'avui amb les troballes del nostre poeta, però has de concloure l'espigolada de Marginàlia:
Benaventurats els qui volen a ras de terra, esquitxats de fang, perquè gaudiran l'humil categoria de terroles exòtiques.
Benaventurats els qui engoleixen I'absurd dels seus propis actes perquè cap al tard s'explicaran les contradiccions dels altres.
Benaventurats els qui perden la por a matar i a què els matin perquè polsaran la vida al batec de la sang.
Benaventurats els qui saben que els de dalt només fan ploure quan hom surt sense paraigües, perquè beneiran, tot xops, el món amb llurs atxems.
Benaventurats els qui esmicolen, a cops de bondadosa intel·ligència, el seu amor propi per la causa dels pobres, perquè cada vespre somniaran una nova utopia.

dissabte, 23 de març del 2013

110. BENAURANCES DES DEL MARGE


Incorporem al nostre testament les benaurances que recollí Jaume Mateu a "Marginàlia".
Benaurats els grossos que passen per lloc estret, perquè rere ells podran avançar els engrillonats per reglaments i normes.
Benaurats els redemptors que baixen de la glòria de l'ordre abans d'imposar una llei que ells mai no complirien, perquè seran creuclavats pels pontífexs que abans els enaltiren.
Benaurats els qui superen sant Tomàs palpant les nafres dels crucificats, perquè quan es mamin el dit assaboriran el gust de carn ressuscitada.
Benaurats els valents fills de santa mare, perquè quan escupin al cel no sabran que honoren el seu pare.
Benaurats els qui no escorcollen les desgràcies que els conten, perquè mai  no tastaran l'oprobi d'haver d'inventar-ne per sobreviure.
Benaurats els qui tresquen pel puig dels dubtes, perquè a qualsevol drecera se sentiran escalfats pel sol de la clarividència.
Benaurats els qui es deixen enganyar noranta-nou vegades, perquè la història que farà cent els donarà forces per seguir cap al calvari de les coherències.
Benaurats els qui es deixen enganxar per la ferum dels cossos i per l'encís del sexes, perquè mai no s'avergonyiran de dir justícia a les obres corporals de misericòrdia.
Benaurats els qui creuen que l'amor és un equilibri d'egoismes i que tot dura mentre compensa, perquè mai no s'avorriran allargassant la comèdia.

divendres, 22 de març del 2013

109. SAPIÈNCIA MARGINAL

Sé que la paraula Sapiència, aimat ratolí històric, et commou les entranyes dels sentiments i dels records. Seminarista de setze anys, entrares per oposicions al Col·legi de la Sapiència. Aixoplugat al recer de Ramon Llull, tastares l'encís de l'autogestió i la força de la llibertat, mentre et salvaves de les marors dels canvis a la jerarquia del Seminari. A l'inici de l'abassegador moviment marginal, aconseguires que el noble casal, tancat per manca de vocacions, es convertís en el primer refugi dels tirats al carrer. La primera associació dels exclosos prengué el nom de "Marginats La Sapiència". L'esperit democràtic dels primers estatuts de l'organització marginal emanà de les constitucions que dictà Bartomeu Llull, abans del Concili de Trento, als catorze pobres aspirants al sacerdoci. Tanmateix, on has pogut reproduir tota la cultura de la Sapiència ha estat a la comuna autogestionada de Can Gazà.
Perdona'm l'entreteniment. Aprofita el petit espai per treure busca de Marginàlia.
"És indignament trist haver de passar per captaire quan el que exigim és justícia".
"Només se m'ocorr un invent per arrabassar d'arrel la fam del món i és que els forners facin pans en forma de fusells".
"El nostre punt de referència hauria de ser la sínia, la qual mostra que l'única forma que els cadufs pugin tot plens és que tots vessin".

dijous, 21 de març del 2013

108. DOSI ELEVADA D'ASTEISME

Per defugir el tedi infinit necessit una dosi elevada d'asteisme. Per això començ, avorrit alumne, la meva lliçó amb una capficada al safareig dels nostres mots. De les possibilitats sinonímiques de referir-me al sarcasme he escollit la paraula asteisme, que Fabra defineix com ironia fina, per l'ocurrència de menjar-me la essa. Prova.
Repassarem algunes definicions  teves. M'agraden perquè de tan realistes  freguen el meu fatalisme absolut. Copia.
Absent: l'única manera de poder viure entre la gent.
Almoina: manera fàcil de llevar-te un pobre de damunt.  Elegant per al qui la dóna i profitosa per al qui la rep, mentre no es disfressi de raonaments i proselitismes.
Escriptor: neuròtic que et fa empassolar els seus traumes, complexos i manies, embolcallats amb neules literàries.
Vida sana: la que t'imposarien els avorrits si fossin déu.
Jutge: un ídol intocable que té la pella pel mànec i fa anar la llei cap a on vol.
Cèlibe: ressentit que es deixa estrènyer un ou per tal de poder esclafar els dels altres en nom de déu.
Eleccions: són com el sexe de la democràcia. Quan l'estrenàrem, ho férem enamorats. Després, per convicció. Tot seguit per deure, acabant votant per pur masoquisme.
Prudència : caparrudesa de la mandra que manté les finestres tancades fins a morir-se d'ofegor.

Asteisme: ascetisme dels creuclavats per l'ateisme.

dimecres, 20 de març del 2013

107. ESQUINCALLS DE BATALLES

Vejam, alumne avantatjat del meu parvulari, quins estendards esquinçats em
portes de les teves batalles.
"Capellanangos, repressors de la gran mare, per molt que us insulti i maleesqui, mai no us faré pagar la pitjor de totes les vostres cabroníssimes malifetes com fou tirar-me una gerra d'aigua freda damunt les innocents i prodigioses enravenades de la meva pubertat i joventut".
Per salvar-te de la follia, animaló meu, vaig haver de treure vertaders prodigis del sarró dels miracles. T'ho jura el teu déu més vertader, el que engendrares dins les teves entranyes de salvatgina resistent a totes les gelades.
"El vertader amic no és el qui et compateix quan plores el teu fracás, sinó el qui s'alegra quan triomfes".
Aquesta màxima I'has experimentada tants de pics, paladí meu crucificat per les enveges, que ja forma part essencial del teu còdex d'honor.
"Mitges veritats esdevenen mentides completes. Mitges paraules es tornen
embulls segurs. Mitges punyetes acaben emprenyant un sant. Mitges tintes acaparen les mitres i el papat. Mitges buines adornen les llistes electorals".
Ara comprens com he preferit morir-me de fàstic abans de prendre part amb aquesta mitja merda d'humanitat?
"Hi ha de tot a la vinya del Senyor. De tot, manco raïm".
Vet ací un exemple de paraula de déu. No explica. Insinua. Crea un ai al suggeriment.

dimarts, 19 de març del 2013

106. BESTRETA D'AFORISMES



      No et vull matar l'embranzida de golafre sentenciós. Sense que et serveixi de precedent, et regal una hora extra de comunicació. T'acompany en la capficada al recull d'adagis que fa quinze anys publicares per dotzenes a un racó del setmanari del teu poble. Despullades dels detalls circumstancials semblen pastades de l'hora. Pots enfornar una primera fenyida.
L'envejós i el ressentit, quan et conviden a dinar, t'escupen dins el plat.
Si penses que la teva religió, la teva pell, la teva llengua, la teva pàtria, la teva terra... són les millors del món, acabaràs creient que són les úniques. Aleshores et convertiràs en racista. D'aquesta  monstruosa transformació els espanyolets en són un exemple patent.
Mentre als ulls dels imbècils semblin més mascles dos homes que es maten a la guerra que dos que es besen dins la nit, el món seguirà anant de capoll.
La meva estimada església ha acabat convertint-se en una enverinada alquímia de silencis i cinismes. Em moriré esperant un desgreuge per l'abús sexual del frare de la Salle.
Quan reclam la independència de la meva terra no somnii un país sense lladres, bandejats, estafadors, polítics... Només esper que els doblers estafats es gastin aquí.
Quan els arbres no ens deixen descobrir el bosc, acabam proclamant que el nostre arbre és tot el bosc.

dilluns, 18 de març del 2013

105. FILOSOFIA DIVINA

Tant se val que sigui jo qui t'hagi creat a tu o al contrari, que siguis tu qui m'hagis inventat a mi. La qüestió és que, sacsats per la cruel realitat, combregam amb la mateixa filosofia de la vida.
Permet-me, estimada gadella, que segueixi escodrinyant els teus apunts secrets, tot fent-me meves les teves cavil·lades.
Beneesc el teu epitafi: "Aquest anyell de Déu va intentar ser personeta, però morí en l'intent".
No oblides que "quan entres a la gàbia dels llops per guarir-los les ferides poses tota l'esma a què no et clavin les urpes. Tanmateix, ets tu que has sentit la necessitat de salvar-los".
A la deessa que et parí li sobrava la raó quan et pintava la gratitud humana: "Un no esborra mil sís".
Almenys de vell hauries de complir la regla d'or de la bona salut que mana: "Tant en les lectures com en les menjades has de triar només les exquisideses". Hauries de conjugar aquests verbs en tots els temps i modes: paladejar, assaborir, xarrupar, tastar...
Encara peques d'innocent: no t'adones que els qui et peguen copets a l'esquena ho fan per netejar-se les mans de merda? Rere cada adulació t'espera una gàbia enganyadora.
Aprofita la imbecil·litat dels narcisos que exhibeixen gratis la seva bellesa. L'aimada deformitat és la millor disfressa per fer-te invisible.

diumenge, 17 de març del 2013

104. ELS NOSTRES REFRANYS


Aimat  aprenent d'hagiògraf, em divertesc dictant-te, des del fons del teu cor, aquesta bíblia nostra. Amb els formals i solemnes torsimanys, que plasmaren les meves paraules a les sagrades escriptures, més tost m'avorria. Fins i tot m'envaïen sovint  temptacions de callar-me, tot pensant en els imbècils doctors de la llei que extorquirien els meus mots.
Ben mirat, aquesta lletania de sentències te les he anat inspirant al llarg de la teva vida, però ara em plau convertir-les en paraula del teu déu.
En aquell temps proclamàrem el nostre credo: "La creació ens ho ha sembrat tot al seu lloc. Així: la pau habita al cor. L'amor llampega des dels ulls. La fe es justifica per les obres i escull les mans com a símbol. A la moral la dicta la pròpia consciència. La convivència només es pot salvar des de l’absoluta tolerància. El gust guarda son caliu al bell mig de l'entrecuix.  El bon sexe es realitza des del cap. La intel·ligència serveix per clavar claus de tota mena. La tendresa escalfa la pell. Per trescar el món dels altres cal caminar de puntes i amb els peus descalços. Només la diversió dóna Vida.  Els avorrits, com la gent d'església, moren d'oi. Rebràs més vida del darrer alè d'un sidós que de totes les místiques juntes”.

dissabte, 16 de març del 2013

103. SINCERITAT BRUTAL


El mètode de l'associació de paraules per descobrir les entranyes dels sentiments del qüestionat és prou conegut com per no necessitar cap introducció. Entre els teus apunts he trobat, novici de déu, unes respostes que t'acosten a la meva infinita truculència. Per més INRI a aquest futurs poemes els posares per títol: Claraboia.
Vegem-ne  una espipellada.
Germà  > Caïm
Amic > Judes
Mare > Cordó umbilical, entortellat al coll, tot ofegant-te.
Sant > La puta maricona de Torre Ciudad.
Déu > El sàdic infinit, omnipotent, omnipresent, totpoderós...
Sexe > Preu excessiu. En tots els ordres.
Marginat > Carn per forca.
Homosexual > La desgràcia, amb un pagat d'orgull al cul.
Política > La pitjor droga. Amb el poder hi entren tots el vicis.
Amor > Un equilibri d'egoismes.
Pobre > Ric frustrat
Utopia > El cementeri de les frustracions.
Família > Un vidre d'augment pels problemes i patiments
Solidaritat > Redempció de culpes i complexos.
Bondat > Estat beatífic de la comoditat.
Obediència > La castració dels llepaires.
Orgasme > A la fi! Gràcies a déu, el cor ha resistit.
Optimisme > L'arbre que m'espera amb la corda a la branca acaba de florir.
Revolució > Canviar les moneies  humanes de gàbia.
Autoestima > El somni dels sords que no escolten els amics rere les portes.