diumenge, 10 de març de 2013

97. FILOSOFIA, PEDAGOGIA I MÍSTICA DELS VIATGES


No hi pot haver obertura psíquica sense una sortida geogràfica. Si et quedes dins el clot, seràs per a sempre animaló de forat. Creiem tant en aquests dogmes que, des de la trona, hem predicat que si fóssim Papes canviaríem el precepte de confessar almenys una volta a l’any per l’obligació de sortir de Mallorca cada semestre.
Perquè un viatge et renovi has de peregrinar amb tot el teu ésser esbatanat de pinte en ample. Una ampolla closa hermèticament pot travessar l’oceà sense que capti una sola gota d’aigua. En aquest sentit, l’anècdota més llastimosa és la d’aquell viatger que contava com a record  més clamorós de l’Índia haver trobat un restaurant on se servien paelles espanyoles.
Quan viatges no basta ser lliure: has d’anar a lloure. Els guies que et mostren  els secrets de les terres estranyes són els teus propis instints. Per això hem procurat sempre viatjar sense cap companyia coneguda. Quan surts a volar sobren censors que et dominin la miloca. Per traginar la gàbia val més quedar a ca nostra.
No importa a on vas, si no amb qui hi vas. Un panorama et pot agradar més o manco. Un nadiu et pot fer la punyeta, però un mal company de viatge et pot  esmicolar el millor invent del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada