dimecres, 20 de març de 2013

107. ESQUINCALLS DE BATALLES

Vejam, alumne avantatjat del meu parvulari, quins estendards esquinçats em
portes de les teves batalles.
"Capellanangos, repressors de la gran mare, per molt que us insulti i maleesqui, mai no us faré pagar la pitjor de totes les vostres cabroníssimes malifetes com fou tirar-me una gerra d'aigua freda damunt les innocents i prodigioses enravenades de la meva pubertat i joventut".
Per salvar-te de la follia, animaló meu, vaig haver de treure vertaders prodigis del sarró dels miracles. T'ho jura el teu déu més vertader, el que engendrares dins les teves entranyes de salvatgina resistent a totes les gelades.
"El vertader amic no és el qui et compateix quan plores el teu fracás, sinó el qui s'alegra quan triomfes".
Aquesta màxima I'has experimentada tants de pics, paladí meu crucificat per les enveges, que ja forma part essencial del teu còdex d'honor.
"Mitges veritats esdevenen mentides completes. Mitges paraules es tornen
embulls segurs. Mitges punyetes acaben emprenyant un sant. Mitges tintes acaparen les mitres i el papat. Mitges buines adornen les llistes electorals".
Ara comprens com he preferit morir-me de fàstic abans de prendre part amb aquesta mitja merda d'humanitat?
"Hi ha de tot a la vinya del Senyor. De tot, manco raïm".
Vet ací un exemple de paraula de déu. No explica. Insinua. Crea un ai al suggeriment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada