diumenge, 17 de març de 2013

104. ELS NOSTRES REFRANYS


Aimat  aprenent d'hagiògraf, em divertesc dictant-te, des del fons del teu cor, aquesta bíblia nostra. Amb els formals i solemnes torsimanys, que plasmaren les meves paraules a les sagrades escriptures, més tost m'avorria. Fins i tot m'envaïen sovint  temptacions de callar-me, tot pensant en els imbècils doctors de la llei que extorquirien els meus mots.
Ben mirat, aquesta lletania de sentències te les he anat inspirant al llarg de la teva vida, però ara em plau convertir-les en paraula del teu déu.
En aquell temps proclamàrem el nostre credo: "La creació ens ho ha sembrat tot al seu lloc. Així: la pau habita al cor. L'amor llampega des dels ulls. La fe es justifica per les obres i escull les mans com a símbol. A la moral la dicta la pròpia consciència. La convivència només es pot salvar des de l’absoluta tolerància. El gust guarda son caliu al bell mig de l'entrecuix.  El bon sexe es realitza des del cap. La intel·ligència serveix per clavar claus de tota mena. La tendresa escalfa la pell. Per trescar el món dels altres cal caminar de puntes i amb els peus descalços. Només la diversió dóna Vida.  Els avorrits, com la gent d'església, moren d'oi. Rebràs més vida del darrer alè d'un sidós que de totes les místiques juntes”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada