dimarts, 12 de març de 2013

99. DEFENSA DELS PROVERBIS

 Per la tasca que ens hem proposat tu com a testador de les teves curolles i jo  com a avalador de la teva ingenuïtat, t'aconsell que t'atansis als proverbis.
L'àmplia gamma de sinònims abasta tots els caires de les més estrictes exigències: pots sintetitzar els teus pensaments, les teves intuïcions, les teves creences en adagis, sentències, refranys, màximes, apotegmes, parèmies, aforismes, dites o epigrames.
Una llarga part del meu Antic Testament la dedic als llibres sapiencials. La Vulgata els considera didàctics. El simple anunciat és força aclaridor: Job, Psalms, Proverbis, Eclesiastès, Càntic dels càntics, Saviesa i Eclesiàstic.
Aquesta forma pedagògica de condensar la saviesa compta amb detractors. Miquel Dolç enterra l'estil proverbial sentenciant que "L'epigrama és l'epitafi d'una emoció". D’altra banda, l'enamorat dels adolescents de sal conjura l'eterna jovenesa afirmant que "les màximes neixen de la menopausa dels vells xerucs".
Un altre detractor de fet, fins al punt d’entravessar-te els aforismes, és el fundador de l'Opus tot criant la seva guarda de xots castrats amb llet de "Camino".
Tanmateix ,els millors llibres de la humanitat estan mesells de valuoses sentències.
De l'únic llibre teu que se n'han fet dues edicions i que, si es repetís, s'exhauriria la tercera és "Camada", enginyós recull d'ocurrències.
Deixa't d'ínfules intel·lectualistes i redacta el teu testament amb l'estil popular dels teus savis.

1 comentari:

  1. Preferiria anar errat, però d'Encís de Minyonia, no se n'han fet dues edicions?

    ResponElimina