dijous, 21 de març de 2013

108. DOSI ELEVADA D'ASTEISME

Per defugir el tedi infinit necessit una dosi elevada d'asteisme. Per això començ, avorrit alumne, la meva lliçó amb una capficada al safareig dels nostres mots. De les possibilitats sinonímiques de referir-me al sarcasme he escollit la paraula asteisme, que Fabra defineix com ironia fina, per l'ocurrència de menjar-me la essa. Prova.
Repassarem algunes definicions  teves. M'agraden perquè de tan realistes  freguen el meu fatalisme absolut. Copia.
Absent: l'única manera de poder viure entre la gent.
Almoina: manera fàcil de llevar-te un pobre de damunt.  Elegant per al qui la dóna i profitosa per al qui la rep, mentre no es disfressi de raonaments i proselitismes.
Escriptor: neuròtic que et fa empassolar els seus traumes, complexos i manies, embolcallats amb neules literàries.
Vida sana: la que t'imposarien els avorrits si fossin déu.
Jutge: un ídol intocable que té la pella pel mànec i fa anar la llei cap a on vol.
Cèlibe: ressentit que es deixa estrènyer un ou per tal de poder esclafar els dels altres en nom de déu.
Eleccions: són com el sexe de la democràcia. Quan l'estrenàrem, ho férem enamorats. Després, per convicció. Tot seguit per deure, acabant votant per pur masoquisme.
Prudència : caparrudesa de la mandra que manté les finestres tancades fins a morir-se d'ofegor.

Asteisme: ascetisme dels creuclavats per l'ateisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada