dijous, 7 de març de 2013

94. GRÀCIES PER LA VOSTRA BENVOLENÇA

        Déu i senyor meu, gràcies per la classificació que m'atorgàreu a l'examen de les grans temptacions. Tots els qui es pensen que em coneixen, llevat dels qui m'estimen ulls clucs, no estarien d'acord amb la vostra excel·lent nota.
No val argumentar-los que sou Déu, el magistrat suprem. Vos,  meu, pels  canònics, no arribau ni a jutge de primera instància. La inquisició ens hauria cremat a tots dos.
Jo crec que fóreu massa benvolent. Una cosa sí és veritat: em trob més a prop de Jesús que de l'Església. Parl dels doblers, la comandera i la figurera. D'altres assignatures secundàries trec suspens.
Tenc molt poc mèrit, de la meva part. És com si li penjàssiu una medalla d'or  a un ase per bramar.
El despreniment dels béns materials és gràcia de la genètica. He estat sempre l'infant descalç de Son Sureda. El gran regal que m’heu fet és que no necessit que les coses siguin meves per fruir-les.
La gent creu que comand fins al punt de classificar-me com a dictador. Vós m'heu ensenyat a distingir entre poder i influència. El poder et ve donat per un càrrec; la influència te la guanyes a pols.
A l'únic punt que "progrés adequadament" és en la desinflada. Em pas el quedar bé pels folres de les mitres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada