dissabte, 23 de març de 2013

110. BENAURANCES DES DEL MARGE


Incorporem al nostre testament les benaurances que recollí Jaume Mateu a "Marginàlia".
Benaurats els grossos que passen per lloc estret, perquè rere ells podran avançar els engrillonats per reglaments i normes.
Benaurats els redemptors que baixen de la glòria de l'ordre abans d'imposar una llei que ells mai no complirien, perquè seran creuclavats pels pontífexs que abans els enaltiren.
Benaurats els qui superen sant Tomàs palpant les nafres dels crucificats, perquè quan es mamin el dit assaboriran el gust de carn ressuscitada.
Benaurats els valents fills de santa mare, perquè quan escupin al cel no sabran que honoren el seu pare.
Benaurats els qui no escorcollen les desgràcies que els conten, perquè mai  no tastaran l'oprobi d'haver d'inventar-ne per sobreviure.
Benaurats els qui tresquen pel puig dels dubtes, perquè a qualsevol drecera se sentiran escalfats pel sol de la clarividència.
Benaurats els qui es deixen enganyar noranta-nou vegades, perquè la història que farà cent els donarà forces per seguir cap al calvari de les coherències.
Benaurats els qui es deixen enganxar per la ferum dels cossos i per l'encís del sexes, perquè mai no s'avergonyiran de dir justícia a les obres corporals de misericòrdia.
Benaurats els qui creuen que l'amor és un equilibri d'egoismes i que tot dura mentre compensa, perquè mai no s'avorriran allargassant la comèdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada