dimecres, 27 de març de 2013

113. MÉS BESTIOLES, ENCARA

   Mentre no sobrepassem el nostre cànon sagrat de 220 mots, ningú no ens pot imposar la matèria de la nostra comunicació. Em plau seguir canonitzant els animalons marginals, donat que tots ells són una obra mestra de l'evolució.
    
Agafa el tall on el deixares a a la darrera il·luminació.
Som el mosquit mata somnis que empreny de dia i de nit, per favor deman que em tornis mut, cec, tendre, mans i humil.
La gadella pornogràfica que fa picor als pastors us suplica l'amnistia pel deute dels  pecadors.
L'aranyeta que mereix portar el vostre sant nom, s'arrufa talment no-res per poder ser com tothom.
L'escarabat grata-buines, avorrit d'estar tot sol, prega envieu els polítics a moure fems al seu lloc.
Som la feinera formiga que arreplega allà on pot, presidiria la llista si vós em donau el vot.
Som la mandrosa tortuga, arrufadeta al racó, us deman una lletuga per celebrar el nadó.
Amb el fang de la ploguda el bereiol ha fet niu, tot suplicant la ventura de deixar de ser esquiu.
Som la papallona gaia que em cans de voltar el llum i tem que alguna guspira em torni les ales fum.
Som el tàvec que s'aferra baix de la coa del bou i preg que en aquesta terra  els pàries trobem consol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada