L'al·legoria evangèlica del desert amb les seves tres temptacions exemplifica quins són els autèntics mals de l'home.
Aquestes drogues són: la fortuna, tot convertint les pedres en pans; el poder, que fa que tothom s'agenolli davant el dominador; i la vanitat de baixar del cel en mans d'àngels.
Tu ho claves més directe: doblers, comandera i figurera.
Només qui no es deixa aglapir per eixes xacres es pot sentir lliure i fins i tot pot atrevir-se a proclamar les benaurances. Les de l'Evangeli i les seves.
El teu mestre exagerà la fuita d'aquests tres maleficis Nasqué pobre, visqué pobre i s'escorà cap els pobres. Contra el poder, trastocà l'escala de valors de la societat: "Qui vulgui comandar, que es posi a servir". Tota la seva vanaglòria fou crucificada a les tres de la tarda.
L'Església ha sucumbit de forma clamorosa i irreversible a les tres temptacions. Té el patrimoni més gran del món. Imposa la seva dictadura. Es casa amb qui comanda. És tan fàtua que converteix en espectacle les seves manifestacions.
Tu, avortó meu, t'has escapat de la cremada. No hi ha ningú més poc aferrat als doblers que tu. El signe del teu poder és un davantal de cuina. I a mesura que et fas vell, et baixen els fums. Enhorabona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada