dimarts, 26 de març de 2013

112. NADALA DE LES BESTIOLES MARGINALS


Tal com t'he promès, en aquest testament que t'inspir recolliré les teves joies aperduades. La nadala de les bestioles de la cova és una meravella de tendresa i enginy. Aital diamant no precisa cap bastigi. Copia:
"Su-ran del bou i de la mula, els marginats més petits també gaudien de bulla  per fruir la santa nit.
Jesuset, jo som la puça i amb tot respecte us deman si fareu escaramusses quan piqui les vostres carns.
Som l'aranya teixidora i mentre fil la teranyina pens que faríeu millora si en lloc de nin fóssiu nina.
Som el llépol ratolí que viu del brossat que us pispa i seguint tan bon camí esper arribar a bisbe.
Som l'eriçó del forat, tímid i de poca fua, i us jur que no tenc maldat quan, per por, afuu les pues.
Som la mosca vironera celada a la pell del xot i sent la santa fal·lera de pondre confits per ous.
Som la ferrenya paparra que xucl la sang a tot déu i anit deix les barres altes perquè us vull veure content.
El caragol que s'amaga a l'escalfor de l'enfony us prega valents coratges per envestir les fredors.
Som poll entrat en costura que pas per l'aclaridor, us preg  córrer la ventura  de viure i morir com vós".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada