Per udolar la nit escatològica de la jornada de la falsa Diada
Podeu xapar-me el ventre
amb el trinxet de pelar figues de moro.
Podeu obrir-me les venes amb les fulletes
rovellades del barber d’un asil de vells.
Podeu buidar-me les colloneres
del cotó que deixaren
els salvadors a l’hora de
castrar-me.
Així, les bosses buides em grataran les genolleres.
Amb la filassa del pelleringo
podeu travar-me els garrons.
Podeu trencar-me,
deixant-los esmicolats,
tots els ossets que m’estalonen
ma còrpora des que fou avortada.
Però deixau-me
intactes, per favor,
els dos dits bessons dels peus.
La Natura,
provident,
començà a cisellar un annerot.
Moltes gràcies, mare Terra.
Els bessons seran la clau de la meva identificació
quan l’ambulància del 155
acabi de capolar els folls de la independència.
Aquests bessonets de peu d’oca em faran justícia:
clamaran el meu nom
al primer bomber que s'atansi al caramull
de republicans assassinats.
Pels dits dels peus seré reconegut
com el primer màrtir,
a les matances
de la independència.
Can Gazà, setembre, 2024
