La veu de la directora del teatre de la presó transmetia la tendra llàstima que havia sentit tot contemplant el quadre. Quan la voluntària de la Creu Roja sortí a l’escenari per presentar l’obra restà corpresa per la visió del públic que havia acudit a l’estrena de la temporada. A primera fia, arraulida dins la butaca, M. Antònia Munar la contemplava amb una mirada serena i tranquil·la. A banda i banda, s'asseien les dues gitanes que mai no l’abandonen. Una la pentina, l’altra li fa la manicura.
De la cuina estant,
aidat per la calma de la pelada de cebes, he aprofitat el seu oli
volàtil sulfurat per dissimular unes llàgrimes de compassió,
mentre deixava que la imaginació alçàs son vol.
He contemplat com la
venerable paisana de Munar, Margalida Amengual i Campaner, es
posava, amorosida, al costat de la famosa presa. La mística “Cativa”
protegia “la princesa captiva”. Aquestes dues dones s’havien
trobat sempre dins la distància de la llunyania protocol·lària
L’any 1988 la
poderosa ama i madona de Costitx i de tota Mallorca, la reverenciada
política major, com a batlessa del poble havia declarat filla
il·lustre la humil i estimada nina de la Inclusa, esdevinguda la
primera laica mallorquina aspirant al títol de Santa. Però
instal·lada al cel del poder, la molt honorable presidenta del
Consell i del parlament no necessitava l’ajuda d’una pobre
visionària casolana, per molt que el Papa la declaràs venerable.
Ara, però, es necessiten urgentment una a l’altra.
La venerable Cativa
precisa d’un miracle i d’un esclat de devoció popular per poder
pujar escalons vers la beatificació. Totes les gitanes de la presó
repartint estampes de “la santa paia” poden fer furor. D'altra
banda, la princesa captiva necessita una ajuda extraordinària del
cel per guarir el cos i l’anima.
No és tothom que pugui
tenir dues majordomes calés i una venerable necessitada de miracles
a les seves ordes.
Ara veig que un cop
més, la costitxera sortirà airosa del seu mal tràngol. A la presó,
les Catives triomfaran.
