dilluns, 8 de desembre de 2014

CUROLLES, FEINES I TASQUES



Perdonau-me, però avui la cosa va de filosofada. No vull que em doneu per desaparegut.
Per ser mínimament persona hom necessita cobrir tres àrees de combat: les curolles, les feines i les tasques. Són tres projeccions del jo per poder sentir-te realitzat, tot espipellant la plenitud. Les plenituds.
Sense curolles ets home mort. Les curolles són el goig de la vida. En aquests moments, les meves grans curolles són trescar món i escriure. De la darrera trescada vaig retornar amb tres llibres. Dos estan a punt d'enfornar i un altre al tovador. En aquest capítol de les il.lusions i fantasies hi entren de ple les utopies.
En els moments actuals, la meva gran utopia és la independència dels Països Catalans. La felicitat s'alimenta de somnis.
Un segon apartat de les vivències personals es troba en la feina, en el quefer, en el que es diu "el dia a dia". La bestiola de càrrega que és l'ésser humà necessita sentir-se útil. Més enllà de guanyar-te la vida, el treball de cada jornada és essencial per a la dignitat.
A Can Gazà ho tenim tan clar que n'hem fet el nostre gran lema, l'escut de la nostra noble nissaga. No em cansaré de recordar-lo: "La dignitat del pobre necessita que quan se segui a taula pugui dir: aquest plat de calent no el m'han regalat, me l'he guanyat". La feina mata la mort. La pitjor mort que és l'avorriment. Hores d'ara, les meves feines diàries són cuinar, llegir i xerrar.
Manca un tercer capítol: les tasques. Cada home arriba a aquest món amb un deure, amb unes obligacions. Les tasques són la contribució que hem de pagar als altres. Les tasques esdevenen la creu. La nostra creu. Però cal complir la condemna. Ningú elegeix les tasques. Són elles, les càrregues, les que et fermen i et porten i et forcen. Les meves tasques per mor de la vellesa s'han reduit a un sol punt: ajudar a portar endavant Can Gazà i Sa Casa Llarga en tot el que són i signifiquen.
Aquests capítols es relacionen i complementen en una oberta transversalitat. Al cap i a la fi, funcionen com els vasos comunicants. Les metes més ideals participen de les tres aptituts i actituds de l'home. Així, l'amor,la llibertat, el sexe... comencen essent una curolla, però mantenir-los cada dia esdevé una feina i portar-los a bon termini es converteix en una tasca. La gran tasca. Fins i tot les més gratuïtes i belles curolles es tornen, en un moment o altre, una feina i una càrrega. D'aquesta manera l'escriure és un plaer de déus mentre que el redactar és una feina dura i entremaliada. Sovint desesperant.
El secret del benestar de l'home radica en l'equilibri d'aquestes tres projeccions de la seva personalitat. En dosis desmesurades i obssessives, qualsevol d'aquestes tres necessitats pot causar la destrucció de la persona. Ja tenim la meta definida. L'home ha de ser encurollit, feiner, responsable i coherent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada