Perdonau-me,
però avui la cosa va de filosofada. No vull que em doneu per desaparegut.
Per ser mínimament persona hom necessita cobrir tres
àrees de combat: les curolles, les feines i les tasques. Són tres projeccions
del jo per poder sentir-te realitzat, tot espipellant la plenitud. Les
plenituds.
Sense curolles ets home mort. Les curolles són el goig
de la vida. En aquests moments, les meves grans curolles són trescar món i
escriure. De la darrera trescada vaig retornar amb tres llibres. Dos estan a
punt d'enfornar i un altre al tovador. En aquest capítol de les il.lusions i
fantasies hi entren de ple les utopies.
En els moments actuals, la meva gran utopia és la
independència dels Països Catalans. La felicitat s'alimenta de somnis.
Un segon apartat de les vivències personals es troba
en la feina, en el quefer, en el que es diu "el dia a dia". La
bestiola de càrrega que és l'ésser humà necessita sentir-se útil. Més enllà de
guanyar-te la vida, el treball de cada jornada és essencial per a la dignitat.
A Can Gazà ho tenim tan clar que n'hem fet el nostre
gran lema, l'escut de la nostra noble nissaga. No em cansaré de recordar-lo:
"La dignitat del pobre necessita que quan se segui a taula pugui dir:
aquest plat de calent no el m'han regalat, me l'he guanyat". La feina mata
la mort. La pitjor mort que és l'avorriment. Hores d'ara, les meves feines
diàries són cuinar, llegir i xerrar.
Manca un tercer capítol: les tasques. Cada home arriba
a aquest món amb un deure, amb unes obligacions. Les tasques són la contribució
que hem de pagar als altres. Les tasques esdevenen la creu. La nostra creu.
Però cal complir la condemna. Ningú elegeix les tasques. Són elles, les
càrregues, les que et fermen i et porten i et forcen. Les meves tasques per mor
de la vellesa s'han reduit a un sol punt: ajudar a portar endavant Can Gazà i Sa
Casa Llarga en tot el que són i signifiquen.
Aquests capítols es relacionen i complementen en una
oberta transversalitat. Al cap i a la fi, funcionen com els vasos comunicants.
Les metes més ideals participen de les tres aptituts i actituds de l'home.
Així, l'amor,la llibertat, el sexe... comencen essent una curolla, però
mantenir-los cada dia esdevé una feina i portar-los a bon termini es converteix
en una tasca. La gran tasca. Fins i tot les més gratuïtes i belles curolles es
tornen, en un moment o altre, una feina i una càrrega. D'aquesta manera
l'escriure és un plaer de déus mentre que el redactar és una feina dura i
entremaliada. Sovint desesperant.
El secret del benestar de l'home radica en l'equilibri
d'aquestes tres projeccions de la seva personalitat. En dosis desmesurades i
obssessives, qualsevol d'aquestes tres necessitats pot causar la destrucció de
la persona. Ja tenim la meta definida. L'home ha de ser encurollit, feiner,
responsable i coherent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada