A LA NAU VENEM BENMEREIXENÇA

Cada clovella que pel de la meva vellesa em reafirma en el convenciment que “la vida és un parèntesi entre dues infanteses”. La meva segona minyonia posseeix tant d’encís o més que la primera.

Una de les constants d’un infant és la mania de no cansar-se mai de preguntar. Cada notícia, cada lectura, es converteix en un interrogant. Us cont el darrer diàleg amb mi mateix referent al fundador de Facebook. Mark Zuckerberg i la seva esposa Priscila Chau han donat la benvinguda a la seva primera filla, Max, proclamant el seu compromís de dedicar el 99% de les accions de la seva empresa, val a dir 45 mil milions de dòlars, a obres socials, de manera especial a tot allò que es refereix als infants del món. Per començar per casa, el gran magnat de s’ha donat de baixa a la feina per uns quants mesos per poder dedicar-se plenament a la seva fillona. Al mateix temps, ha doblat els mesos de permís per maternitat als seus empleats.

Una tal notícia, tan estranya entre nosaltres i tan freqüent Amèrica del Nord -Bill Gates ja feu una cosa semblant– m’ha obligat a preguntar-me:

-Què faries tu, predicador de l’hòstia, si te tocàs la loteria?

No he hagut de convocar assemblea cupaire de tots els meus sentits i sentiments per respondre clar i llampant:

-Jo també, a la meva manera, faria el mateix que el jove déu americà amb una pètita reforma: en lloc del 99 per cent, dedicaria el cent per cent a comprar estima, benmereixença, admiració i pau interior.

La satisfacció que t’atorguen aquests béns immaterials valen tots els doblers del món.

Profés de tot cor l’ascètica vital de ma mare, que sentenciava que “hem de lluitar per allò que necessitam per viure i per tenir un raconet per un si de cas. Tot altre afany esdevé una font d’imbecil·litats, maldecaps, enveges i maledicències”.

Fa anys vaig sentenciar que per viure necessitava un amic i dos aduladors. Amb el temps, l’amic ha esdevingut amat mentre que els aduladors em cobren hores extres.

No cal que espereu que us toqui la loteria o que el destí us faci la mala broma d’ingressar a la cohort celestial de Zuckerberg. No cal anar tan lluny en el temps i en l’espai: su-aquinetes, a Marginàlia, podem vendre’t a granel i a preu de saldo les satisfaccions que aconsegueix el déu de Facebook amb milers de milions d’euros.

Imaginau-vos l’energia positiva, el goig íntim, que rebria de part dels marginats de Can Gazà la persona o institució que ens pagàs, per un any, el lloguer del taller de Can Valero.

Estam parlant de preus irrisoris per satisfaccions d’altes quimeres. Un any de lloguer de Marginàlia costaria només el sou d’un diputat de qualsevol dels parlaments provincials de la gran Espanya, inclosos els revolucionaris de la CUP, de Podemos o de Mes.