dijous, 28 d’abril del 2016

TOT ENRABIANT RAFEL JOAN AMB UN HOMENATGE



Rafel Joan,  amic, cooperant, benefactor, referent, Can Gazà et necessita. Tanmateix qui més et fretura és aquest condemnat  a cadena perpètua que som jo per mor del meu delicte de pertinença a banda desalmada. Enyor i necessit la teva escalfadora presència; la teva  contagiosa pau; la teva capacitat d’escolta; la teva irònica claredat a l’hora dels judicis i de les determinacions; el teu degotís de solidaritat; la teva intuïtiva i justa presa de postura davant qualsevol embull sorgit de l’entremaliada convivència.
Però sembla que t’has deixat enllepolir per l’eternitat. Molt em tem que el paradís dels justs es trobi aglapit, talment una Marginàlia  gloriosa, per l’aferradissa droga de la mandra. Sé cert que ara m’entens quan intent explicar que la temptació suprema dels marginats és no fer res.
Embadalit per la plàcida  sensació d’un nirvana neutral, alliberat d’obligacions, deures, aspiracions, revolucions, mandangues i històries, no voldràs retornar a les bones. No hi valen esques per fer picar l’ham per a una aparició casolana. No contradigues la teva encarnadura, el teu tarannà  i la teva pràctica adduint el teu dret a descansar. No ho vares fer en una vida. No t’ho deixarem fer a l’altra. Has de retornar.
Com que sabem que no voldràs comparèixer a les bones, hem pensat  obligar-te a les males. T’hem organitzat allò que més odiaves. Allò que evitares amb totes les teves forces. Els amics t’hem armat un  homenatge. Ara et fots. No et resta més remei que empassar-te la ràbia tornant-te posar en marxa.
Massa bé sabem que si tu hi fossis, Rafel, tota la penada que passam per mantenir el taller de Can Valero es reduiria a la meitat. Per això et  farem tot el rabier que faci falta per tal d’obligar-te a fer miracles. Tu en tens la culpa. Si no volies que t’emprenyàssim a l’altre món no haguessis demostrat que eres un sant mentre peregrinaves en aquest infern  nostre.

P.D. Rafel Joan Fortesa compareixerà a la cita. Per favor, amics, no li fallem. Teniu temps d’organitzar-vos. Diumenge, dia 1 de maig, a les set, a la sala Dante. Després, berenar i  visita a la nau de Marginàlia. Veniu sense preses. Es tracta d’un encontre coral i cordial.

7 comentaris:

  1. Moltes gràcies per aquestes paraules. Segur que està ben enrabiat!!! Fins diumenge.

    ResponElimina
  2. Que bonic!!!
    En Rafel era tal i com expliqueu i segur que retorna i fa miracles.....jo el porto al cor i així és com si encara fos aquí.....sempre l'estimaré!

    ResponElimina
  3. Un món amb més Rafels i Jaumes seria molt millor.

    ResponElimina
  4. Un món amb més Rafels i Jaumes seria molt millor.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies Jaume...tota la rao tens.

    ResponElimina
  6. Serà obligat a retornar,no per duu la pau,sinó la espada.Decepcionant la sumisió de Jesucrist davant l'Imperi Romà,devant l'Abominació de la Desolació,quan Èll aconsella als altres de fugir a les muntanyes,al Maquis.El Poder criminal i assasí no podrà amb tots aquells què una i altra vegade tornaran damunt un ennigol,al igual que Jesucrist el dia del Judici Final,per pasar comptes amb tots els corruptes que vèis cada dia a televisions i premsa.

    ResponElimina
  7. Gràcies per la rebuda, el concert, el soparillo i el toc de conciència...
    Rafel Joan va tornar, hi era, el seu esperit voltava pel teatre i la nau dins tots nosaltres. El seguirem enyorant malgrat queden els seus llibres, escrits, la seva empenta i exemple. Gràcies Jaume!
    Gràcies Margalida!
    Gràcies Rafel des d'on et trobis...

    ResponElimina