dimarts, 12 de juliol de 2016

ELS CAPVESPRES DEL QUE RESTA D’ESTIU, LA NAU DE MARGINÀLIA RESTARÀ TANCADA



No ho havíem determinat d’antuvi, però ens hem vist obligats a tancar la nau de Marginàlia els capvespres del que resta d’estiu. En concret i per fer tallada rodona, tancarem del dia 16 de juliol, diumenge, a dia 31 d’agost, dimecres. Els matins -TOTS ELS MATINS – tendrem obert. Com sempre, de  9 a 1 del migdia.
Les raons que han obligat a  tenir tancat  els capvespres d’estiu han estat   fortes i contundents. Les principals són aquestes.
Emili, l’encarregat de la Nau es troba de baixa de mesos per mor d’una delicada i dolorosa operació de cervicals. Per aquest motiu, hem hagut de suprimir molts de serveis amb la furgoneta que ell sempre condueix.
En conseqüència, Miquel Àngel ha hagut d’afegir a les seves feines i responsabilitats de Can Gazà la càrrega de tots els oficis i tasques del taller, i de la recollida de donacions i la lliurança d’objectes, roba i mobles. Més o menys cobreix les feines i les obligacions de quatre monitors. Ens salvam de la multa per explotació laboral perquè els treballs de voluntarietat sumen mèrits, realitzacions personals, orgulls de solidaritats heroiques i moltes altres herbes íntimes, personals i comunitàries, però no entren, les tasques de voluntarietat, en els paràmetres de les lleis laborals. Si així fos, totes les mares serien víctimes de l’explotació. Tanmateix, les bones intencions i les profundes motivacions no salven el cos de  les cruels fatigues.
Tot i això, la raó immediata que ens ha urgit la tancada ha estat la calor. Els capvespres la nau de Marginàlia esdevé un vertader forn. Insuportable. La uralita, per alta que estigui, els mesos d’estiu converteix tot el que aixopluga en una sauna, mentre que a l’hivern tot allò uralitzat es converteix en una gelera.
Tot el que podíem anomenar escamot directiu ha estat super d’acord amb aquesta sàvia i pràctica determinació. Però no podem afirmar el mateix de l’equip d’operaris del taller: pel seu gust -oh miracle de miracles!– seguirien treballant els capvespres d’estiu. S’aferren al raonament simplista del nostre coix divinal que porta cinc anys com a director general del mostrari de roba. Aquest ferreny gazanenc, amb l’antigor de deu anys, sentencia: “En verano también se come”  A continuació, tanca la seva prèdica amb el seu crit de guerra: “Hay que luchar”.
Per paga –oh miracle de miracles!- hores d’ara tenim un equip laboral meravellós. Tots són mestres en el seu quefer. Tenim el mestre de tapisseria: una filigrana . El mestre ebenisteria: tot un vell professional de la fusteria mallorquina. El mestre de restauració: perfeccionista i pacient. Per decapar comptam amb tres mestres del corc. Seria difícil determinar el millor. Tenim els bastaixos més sacrificats de la terra. Per baixar i pujar mobles voluminosos per escales estretes són l’hòstia. A tot aquest batalló d’especialistes s’hi han d’afegir els responsables de la roba i de l’atenció al públic. Pel seu gust, aquests herois de la feina de la dignitat seguirien aguantat la calor i els mals humors dels majorals.
Recordau-ho als amics que vénen a dur-nos regals i a ajudar a la causa emportant-se el fruit del nostre treball: ELS MATINS LA NAU DE MARGINÀLIA SEGUIRÀ OBERTA.

2 comentaris: