diumenge, 14 d’octubre de 2018

MALALTS MENTALS AL CARRER


El bram d’una natura enfollida ha ofegat el clam de les jornades dedicades a la salut mental.  El dolor dels morts ens té el cor encongit de tal manera  que no podem ni sabem parlar d’altra cosa que de la tragèdia del Llevant de Mallorca.
La impotència  i desesperació que m’han acompanyat aquests dies, contemplant la desolació del poble de mossèn Galmés, m’ha servit de referència d’aquesta altra angoixa de veure els malats mentals sense foganya agonitzant als nostres carrers.
Entre la tragèdia llorancina i el drama dels marginats dels marginats hi ha una diferència essencial: el poble tornarà a florir a les voreres dels torrents. Mentrestant,  els malats dels malats seguiran sense tenir  un lloc on guarir-se de la torrentada.
He perdut tota esperança. Ningú farà res per als més desgraciats del nostre poble.  Els malats mentals superen les possibilitats d’acollida de Can Gazà.
Hi ha una gent estupenda, com  “Estel de Llevant”, que atén els malalts mentals els dies feiners. Els que no tenen família, què fan els vespres i els dies festius? No hi ni un sol lloc on refugiar-se.
Aquests 50 cadàvers vivents no interessen als polítics. Els únics que podrien donar la primera passa serien els germans de Sant Joan de Déu. Els substanciosos contractes amb la Seguretat Social s’han menjat el carisma.

1 comentari:

  1. L'hospital de Sant Joan de Déu és un molt mal lloc on dur-hi un familiar malalt.Hi ha moltes denùncies contra els metges d'aquest hospital per mala praxis mèdica als despatxos d'advocats.Massa.Els diners ho podrexen tot.Als tribunals d'injustícia fallen sempre a favor de la corrupció.

    ResponElimina