dimecres, 24 de juliol de 2019

DONA CATALINA TORRENS, REFERENT DE L’AUTÈNTICA SOLIDARITAT

“Qualsevol cosa que féreu per als més desgraciats, a mi me la féreu”. (Jesús, al judici final).

“Els pobres només ens poden perdonar el pa que els donam per l’amor que els manifestam» (Vicenç de Paül).

“La fe només es pot mostrar per les obres”. (Carta de sant Jaume).

“Que la mà dreta no esbombi el que fa l'esquerra”. (El Mestre, criticant els fariseus).

“El qui mostri cara pels pobres davant la gent, jo mostraré cara per ells davant el Pare”. (Compromís del Profeta de Natzaret).

“Benaventurats els pobres, els humils, els nets de cor, els qui posen pau, els misericordiosos, ells són els autèntics fills de Déu (Del Sermó de la Muntanya, per estrenar, encara).

“No estima més el qui estima molt, sinó el qui estima tot”. 


“L’autèntica solidaritat et fa sentir estimat”. “L’amor no és donar, és donar-se». (Camada)

Tot aquest excels bagatge doctrinal, que em serveix de guia en el meu pelegrinatge al costat dels més marginats dels marginats, s’hauria quedat sovint en una nit fosca si no hagués trobat, al llarg del pedregós camí, llumenerets blaus de les utòpiques rondalles, referents vius i palpables d’autèntica solidaritat i de caritat cristiana. Aquest és el cas de la il·lustre poblera Dona Catalina Torrens.

Quina manera més prodigiosa tenia aquesta santa, delicada i noble senyora de fer-te sentir bé! Quin art més enginyós per mostrar-se propera, familiar i entranyable! Quina altura humana prenien les seves pràctiques i fructuoses gestes solidàries per sobrevolar les misèries, teories i polítiques dels qui figuram com a redemptors a la desfilada de les vanitats!

Un lloable costum que tenen els nostres familiars, els amics, els coneguts, fins i tot una munió llarga de persones anònimes, és fer-nos arribar a Can Gazà, digníssimament presentat, el regal de les romanalles de les seves festes. Aquests presents resulten per a nosaltres un gran favor. Demanam que eixa pràctica continuï.

Tanmateix el gest solidari que ens arribava al cor era la delicadesa maternal de na Catalina Torrens. Aquesta feinera i senzilla senyora de Sa Pobla molts de vespres pastava i enfornava panades, cocarrois i coques que ens portava de bon matí a Can Gazà.

Un dia a trenc d’alba sentírem com arriba un cotxe a les portes del nostre casal. Un deixondit diable, que havia matinejat per pidolar “metadona”, tot guitant per la finestra em va comunicar:

-És aquella senyora que ens estima tant que ens porta calentetes panades fetes seves.

Catalina, amiga, germana, mare, gràcies per ser un referent de l’autèntica solidaritat.

Can Gazà , 2 de juliol de 2019




1 comentari:

  1. Moltes gràcies Jaume per aquestes entranyables paraules, els bons records que ens ha deixat romandran per a sempre dins els nostres cors. Una abraçada. Ma Margalida Soler Torrens

    ResponElimina