dimecres, 22 de gener de 2020

EXEGESI DEL CARTELL DE LA TORRADA DE MARGINÀLIA

El twitter, aquest mode de dir-ho tot en una tibada, fou un invent dels amants dels títols llargs i explícits. M’encanta posseir un llibre només per la portada. Els autors més admirats, tals com Garcia Marquez, Blai Bonet, David Foster conraren aquesta jeia. Tanmateix el campió d’aquesta obra de misericòrdia envers del lector és el nostre bisbe Taltavull en la seva carta Pastoral que ens presenta amb aquesta tamborada : “Batiats, confirmats i enviats, entre dues abraçades, com a molins de vent, plantats en aquesta terra de missió”.

La convidada per al vermut del primer dissabte de febrer ho explicita tot en una mena de crida lapidària. Sobren els comentaris. Basta llegir el maó de prim compte.

Per esplai del meu vici de xerraire em permet compartir amb vosaltres, pacients amics de Marginàlia, una simple exegesi del placard.

De bon principi m’hauria agradat que el primer dissabte de febrer hagués caigut dia dos, tot coincidint amb la festa de la Candelària. També dia tres, la festa de Sant Blai, amb allò de beneir el coll, tenia prou empenta per caracteritzar el vermut del mes nan de l’any.

Davant la mancança de data assenyalada per la tradició popular vaig consultar el santoral de dia primer. De la llarga teringa de benaurats emergí Santa Viridiana. Vaig restar enrampat només amb el nom. La pel·lícula de Buñuel marcà per a sempre la meva visió i la meva actitud amb els marginats. Vaig sortir del cinema vacunat per sempre contra la beneficència i curat de qualsevol complex de redemptor. Per això, l’estampa de l’anunci reprodueix el cop de puny de la Santa Cena de Viridiana.

Ara em qued amb les dues santes, amb la monja de Toscana , amiga de Francesc d’Asís, i amb la brutal reveladora de Buñuel.

Per a una torrada com cal són més necessàries unes xeremies que unes llonganisses.

En aquest punt concret de la música per al foc de l’amistat hem trobat l’auxili que ens ha assistit des de l’inici dels vermuts dels primers dissabtes. Els quatre encontres que hem fet fins ara han estat un vertader prodigi de generositat i eficàcia d’uns col·laboradors meravellosos.

Quan vaig demanar al bon amic Guillem Morlà, que ens havia fet d’intermediari amb l’il.lustre xeremier, que ens definís la personalitat de John Lambourne ens remeté al criteri del mestre Miquel Brunet. D’aquest prodigi de solidaritat que ens emocionà en el darrer vermut amb la seva “Rua Fosca” són, entre molts d’altres elogis, els refilets que acompanyen el nom del nostre solidari xeremier.

Fins ara havíem demanat que deixéssiu la vostra tan necessària aportació dins l’anonimat d’una vidriola. Aquest dissabte per més ordre i tranquil·litat, donada l’abundància de viandes, funcionarem de forma tradicional proporcionat un tiquets de preu mínim.

Com podeu comprovar, l’anunci del cartell és completíssim. Només manca llegir-lo amb cura i esment. Sabem que amb això de fixar l’atenció en una plana sencera us demanam un sacrifici que no estam acostumats fer. Però val la pena, malgrat sigui per no perdre l’antic i honorable costum de llegir, fixar l’atenció en el llarg títol de portada, talment una piulada de manyà.

1 comentari:

  1. Ja m'agradaria ben molt de fer-m'hi present, al cinquè Vermut del Primer Dissabte a Marginàlia! Hi seré amb el pensament i amb el cor, trepitjant terres peruanes, més concretament piuranes, on encara retronen les veus d'aquells primers "missioners" mallorquins que hi fundaren la parròquia Verge del Rosari, al PJ San Martín: el felanitxer mossèn Bartomeu Vaquer, el manacorí mossèn Jaume Santandreu, etc. etc.

    ResponElimina