dilluns, 27 de setembre de 2021

HOMENATGE I CLAN PER A TONI ESCANELLES RIGO


Dia 14 d’abril de 2020, amb el cos encara calent del nostre amic Toni Escanelles Rigo, vaig abocar els meus sentiments en una breu comunicació a Facebook. Davant l’esmicolament del virus que ens ha assassinat la mort tot ofegant les abraçades i les cerimònies, vàrem prometre que quan «les forces ocultes de la naturalesa venjatívola i l’obsessió de domini dels amos del món ens deixassin semi lliures», dedicaríem als nostres màrtirs l’homenatge que es mereixen.

Fa uns pocs dissabtes, aquí mateix, complírem la promesa amb Tomeu Capellà.

Virgínia Roig, la fidel companya de viatge al llarg de cinquanta anys de casats –demà celebrarien les noces d’or matrimonials- em confià una preciosa sentència: “qualsevol persona estimada –em murmurà- s’ha guanyat una pàgina dins la nostra història”. El fill petit, Toni Jaume, ha realitzat la curolla materna escrivint la vida dels seus represaliats padrins.

Crec que tots estam d’acord que, a l’hora de triar un sobrenom per a Toni Escanelles, escolliríem amorosidament i xalesta el títol de «Parlaire». Aquell etern nin gran era un xerrador de mena, un joglar casolà de plaça. Per a cada avinentesa treia la seva contarella. Era tan sagrada la seva rondalla que passava per damunt qualsevol compromís o circumstància. Quan tancava la boca parlava amb les mans tot encomanant els seus deliris a la guitarra.

Recordant, amb entranyable veneració, com la mare de Toni es guanyava la vida confeccionant collars de perles, us propòs que el títol nobiliari del nostre festejat sigui «Enfillaire de paraules».

Mai no esgotava el fil dels records i de les ocurrències.

Em sent unit amb en Toni Escanelles per dos trets fonamentals. Ambdós som gèminis. Ell de dia 5 de juny de 1943, jo de dia 9 de 1938. Per altra banda, la sort ens col·locà a l’altre extrem dels muts. Toni tirava a les contarelles, jo m’embolic sempre amb els sermons. M’engat amb l’enginy de les filosofades.

Ara mateix us n’oferiré un tast, d’aquesta asseveració.

El punt central de la vida de l’home, el problema més profund i ben mirat insoluble de la humanitat, deriva de les relacions entre les persones.

Rebutjam amb totes les forces i ràbies els lligams que ens converteixen en esclaus, que ens destrossen les andròmines més sagrades de la bestiola humana com són la llibertat i la singularitat. Parl de les esglésies, dels partits, de les institucions...

Així mateix, tots els altres models de relació fan aigua pels quatre costats. Passem llista en un moment.

La parella és talment una loteria. Per treure la grossa has d’adquirir tots els números. Als més sortats els toca qualque premi. Normalment, els casats més caparruts i fidels viuen del reintegrament.

La família és un vidre d’augment. Ho cana tot amb desmesures. Així, les penes i les alegries es multipliquen. Les guerres caïnites són sempre a mort.

Els veïns sovint esdevenen els enemics del replà.

L’amistat és una entelèquia castradora. Normalment diem amic als que són tan sols companys, camarades o coneguts... L’autèntica amistat no estableix límits. Ramon Llull mostrà la valentia d’unir els binomis. Lo Foll de la barba florida parlà sempre de “l’amic i l’amat”.

Resta la més gran i llibertària forma de relació humana. La tribu.

La tribu és un espai transversal. La tribu és un cenacle escalfadís, creatiu i ample. La tribu, l’autèntica tribu, la que neix de pelar-se el cul per la selva dels sistemes, només alça l’estendard de dues orientacions: respecte i llibertat. A recer de la tribu els animalons peluts de sang calenta ens sentim tal com som.
Toni Escanelles, el ressuscitat, el que arrabassà a la Parca caubetina, a força de romanços i de cantar «Resistiré», la propina de cinc anys més de vida – dia per dia – formava part d’una tribu consolidada, resistent, meravellosa amb una llum de calma i de tendresa al ponent. A “l’horizonte”.

Benaurat el qui troba el seu clan perquè, travessat amb caravana el desert, es converteix en una eixida. La millor aventura de la vida.

Una representació d’eixa tribu, la que compon el grup dels Lledoners, tancarà aquest sentit i simple homenatge amb un càntic de comiat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada