dissabte, 31 de gener de 2015

MARGINÀLIA COM CATALUNYA

Les meves dues pàtries, Marginàlia i Catalunya, estan passant
per moments crítics. Estan patint un terrible estat d'angoixa.
L'ANC ho expressava en una anàlisi clarivident de la situació.
Els representants de l'Assemblea Nacional, després d'una
profunda reflexió, assenyalaven els enemics de la lluita per a
la Independència. Aquestes armes de destrucció massiva, que
poden esmicolar el coratge i la força del moviment popular
més esplendorós i cridaner de la història dels Països Catalans,
són, segons els líders del carrer, La por, la desunió i el
cansament.
Guardant totes les distàncies, adoracions i respectes, jo
establiria un paral·lelisme entre les meves dues estimades
pàtries. La utopia és la mateixa: La plena llibertat. Val a dir
l'autodeterminació. En una escala infinitament més humil i
petita, al nostre país de Marginàlia la independència pren el
noms i llinatges d'autodeterminació i de l'autofinanciació.
LA POR. En aquests moments la por que patim de sempre i
per a sempre els marginats de Can Gazà s'ha convertit en un
terrible i desesperant pànic. La nostra por no és tan sols
circumstancial. És vital. Sentim, en un calfred que ens gela els
moll dels ossos, el perill de l'aniquilació. De l'ofegament.
Estam com una ciutat assetjada a la qual li tallen les fonts de
l'aigua. Les castes del poder, aliades amb els botifarres
d'orella baixa, ens volen reduir per la fam.
LA DESUNIÓ. Si bé és veritat que els quatre moixos
cooperants de Can Gazà ens trobam units i compenetrats, a
la mar gran de la marginació social l'escàndol de la desunió,
de les diferències de tractament de part de les autoritats, dels
silencis assassins, segueix, l'escàndol, més patent que mai.
És tan feréstega aquesta fatal divisió que estic convençut que
si "l'operació extermini" arriba a consumar-se, lluny de
moure un dit en la nostra defensa, els poderosos de
Marginàlia s'alegraran en silenci del nostre ofegament.
EL CANSAMENT. Tot convertint el meu clam en una
demanda urgent d'auxili, confés, que a Can Gazà, i jo més
que ningú, estam acabant els estalvis del coratge. Mai no
m'havia trobat tan temptat de tirar la tovallola i d'enviar-ho
tot en orris. Ja està bé de patir i,... "a Ca una puta els sords i
els sards".
Però com L'ANC estam disposats a recercar., a l'arxiu de les
gestes passades, una estratègia per salvar-nos de la mort
anunciada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada