dilluns, 2 de febrer de 2015

EL DESAFIAMENT DE L’ AUTOFINANÇAMENT.

A Can Gazà, jugant a l’autogestió, hem caigut, amb les quatre potes al parany de l’evidència. No hi pot haver autogovern sense autosuficiència econòmica. Ara ja no podem tornar a rere, Marginàlia no vol passar a la història per ser el primer país del món que ha retornat a la Colònia. Mai de mai les fams, les guerres, les pestes han vinclat cap a l’antiga dependència la voluntat d’un poble que ha tastat la llibertat i el gust de la seva pròpia personalitat. Marginàlia som la nació més minúscula, més desvalguda, més virtual del món fins al punt de ser inexistent, però volem tenir el nostre propi Estat. Volem ser nosaltres mateixos. Cara alta.
La utopia de l’autogestió gazanenca té un preu, a voltes molt costós i dolorós, frustrant i desesperant, com és guanyar-te les teves pròpies sopes. El nostre lema, que proclama la dignitat d’un pobre exigeix que quan se segui a taula pugui dir “aquest plat de calent no me l’han regalat: M l'he guanyat•” s’ha convertit en la senyera, que encapçala, com sagrat estendard, totes les nostres lluites.
Amb 17 anys de bregar per convertir-nos en una família de fet, Can Gazà ens ha clacat l’autogestió fins al moll dels ossos. D’aquests ossos dolorosament retorçuts per les bregues amb l'absurda desgràcia irredimible.
Els tallers i botigues clandestines de Sa Casa Llarga ens han assenyalat la sendera irreversible de l’autofinançament. A cops de dubtes i fracassos ens han ensenyat que de les deixalles, andròmines i pedaços, que rebutja la societat de consum, els miserables en podem treure els mitjans per una vida pròpia i digna de persones humanes.
El destí, que sempre es comporta amb els marginats d’una manera sàdica i cruel ens pot enviar, com a qualsevol altra família desnonada, a malviure davall un pont. Però juram pels nostres quatre mil morts al carrer, que on sigui i com sigui ens mantendrem fidels a l’esperit de Can Gazà i de Sa Casa Llarga. Seguirem lluitant per ser un minúscul i humil referent de l’autogestió i de l’autofinançament marginals. En mig de qualsevol desert del món una tribu de transhumants pot celebrar assemblees democràtiques i pot armar rellotges d’arena per sobreviure.
Els desafiaments només admeten una resposta: La caparrudesa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada