diumenge, 8 de febrer de 2015

PIDOLAIRE ARGOLLAT PEL SEU LLOC DE TREBALL AL PORTAL D'UNA ESGLÉSIA



La paràbola té més força que la història. Vet ací l'al·legoria.
En una parròquia del Nord, el rector va fer fora a un pobre pidolaire que es guanyava les sopes demanant una almoina al portal de l'església. Alhora, penjà a la porta un edicte, que repetia de paraula a cada homilia, tot manant als fidels que lliurassin les seves solidaritats a organitzacions cristianes.
El pobre pidolaire, com a signe de la seva protesta, s'argollà. Es passava els dies arrossegant la cadena de la seva denúncia davant la parròquia. Cada cop s’assemblava més a la imatge de sant Pere Nolasc, el redemptor
català dels captius de moreria, que es venera, amb abundància de flors i
ciris, a una capella lateral del temple. Però més impactant que la seva figura d'esclau era el manifest concís i concret que repartia als devots:

"M'he argollat, com un ca

PER DEFENSAR EL MEU LLOC DE TREBALL. Demanar almoina és la meva feina. No tenc possibilitat de tenir-ne cap altra. Sense aquesta tasca em trob immers dins l'avorriment i la vagueria, condemnat a ser carn de
beneficència.

PER AFERRAR-ME A LES DESPULLES DE LA LLIBERTAT. No em referesc a
grans transcendències, sinó a les petites llibertats quotidianes. Puc recórrer als punts organitzats dels auxilis socials. Però per un entrepà he de pagar una renúncia a les meves voluntats. He de fer tot el que em manen els salvadors i del mode que ells manin. Per afegitó, he de renunciar al meu déu suprem, al qual he sacrificat la meva vida, com és l’alcohol. Preferesc un rosegó de pa amb un bric de vi que una dosi de caviar amb aigua beneïda.

PER FER PRESENT LA MEVA NISSAGA. Hipòcrites descarats, voldríeu que el cos del vostre crim restàs celat. A més de marginar-nos, maldau per fer-nos desaparèixer. La meva presència posa el dit dins la vostra llaga de fariseus.

PER FER-VOS UN FAVOR. Estant al portal del vostre temple, a l'hora que el mantenc net i tranquil, espant els mendicants mal educats que molestarien els vostres fervors.

PER RECORDAR-VOS L'EVANGELI. Les benaurances que predicau, però
que gairebé mai, no practicau. Jo pos rostre, cara i ulls, carn i escalfor a
les vostres obres de misericòrdia. Tanmateix, qualsevol cosa que em faceu
o em deixeu de fer, a Ell li feis o li deixau de fer”.

Jo, pidolaire argollat per la dignitat dels marginats, pens com vosaltres: un
ca és mes dòcil, més agradable i més agraït que un pobre. Guau! Guau!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada