dimecres, 4 de febrer de 2015

EL PARE ROMAN FORTUNY, REFERENT DEL NOSTRE PROCÉS

El pare Roman Fortuny fou prior de Lluc en aquells temps gloriosos del postconcili i un dels predicadors més sol·licitats per les comunitats de religioses. En aquells moments fantàstics de l’Església l’Esperit Sant campava a lloure pels cels de les llibertats. Un grup de sacerdots – capellans i frares – en especial els qui sentiren la vocació de joves granats, cercaren encletxes per fugir de les estructures a la recerca de les benaventurances Així, per adduir uns exemples, el Pare Fortuny se n'anà a Barcelona per fer de fuster, el pare Ramon Ballester s’ajuntà al grup de capellans obrers de l’hostaleria al costat de Ferran Bonnín, mentre Sebastià Mesquida extremava la seva humilitat evangèlica entrant a formar part dels fematers de Ciutat.
Ben prest el sentit comunitari del nou Sant Josep el portà a fundar “Engrunes”. La nova organització arreplegava roba i mobles. Llavors posava eixes andròmines a punt de vendre en els seus propis tallers. Tot per brindar l'última oportunitat als proletaris destrossats per no caure definitivament a la marginació social. Després d’un llarg procés d’encontres i desencontres el pare Fortuny deixà Engrunes i la Congregació dels Sagrats Cors per aixoplugar les seves actives velles als “Drapaires d’Emaús”. Els fills de l’Abbè Pierre han descobert a les engrunes i deixalles de la societat de consum no tan sols la dignitat d’una feina
Amb Gaspar Aguiló, amb el qual he fet camí dins la Marginàlia, des dels Acolliments de l’Arenal fins a la fundació del Refugi, ens acostàrem a “Engrunes” de Barcelona per traginar el fructuós experiment a Mallorca. D’eixa embranzida va nàixer “Deixalles”•. Per cert el nom és de la meva invenció. Una de les poques qualitats que em reconegué el Bisbe Teodor és que tenc una gran facilitat baptismal per treure noms i malnoms.
Ara, un altre pic, els pioners de la marginació, com pretenem ser els exclosos de Can Gazà, ens hem deixat guiar per l’ensumada evangèlica del sant baró de Lluc. L’imperatiu de ser autofinançats ens hem ficat a l’aventura d’iniciar a Mallorca “Els Padacers de Can Gazà”.
Els fills del gran Marginat de la nostra història com és Ramon Llull, lluny d’avergonyir-nos d’imitar als nostres germans majors de Catalunya, prenem llum de les seves intuïcions i experiències.
Com desig que la meva Esquerra Republicana imiti la humilitat i el seny dels marginats de Can Gazà, tot imitant les actituds i les accions dels seus germans majors de la Catalunya Gran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada