divendres, 6 de febrer de 2015

LES GERMANIES MÉS VIGENTS QUE MAI


Dissabte dia 7, a les 12 del matí, ERC de Ciutat ens convoca a l’homenatge, ja tradicional, a les nostres Germanies. El senzill acte es farà davant l’humil monument erigit als agermanats a la plaça del Rosari, ran de l’edifici de Correus.
No hem de viure del passat -sobretot, no hem d’ancorar-nos en el passat-. però la Història segueix sent la gran mestra i guia de les nostres passes actuals. Els despòtics amos i senyors del nostre poble, val a dir els botifarres, els nou rics, els espanyolistes i l’església, han esborrat dels nostres annals les glorioses i tràgiques pàgines de la lluita del poble per les seves llibertats, per la seva supervivència i per l’autogovern. Un cop més en aquest cas ens han robat la història, tot i que seguim marcats per les sàdiques i cruels venjances dels vencedors. El final tràgic d’aquelles glorioses gestes, de les quals per primera i última volta va ser protagonista el nostre poble, segueix alimentant les nostres pors.
Podeu fer acte de presència a l’hora de les flors i dels discursos, però jo, com un dels trobadors, us suplicaria, si cal argollat i de genolls com els antics esclaus, que llegíssiu, amb el cor net i la ment oberta com cal acostar-se a la sang dels màrtirs, la història de les nostres Germanies. Ara ho tenim fàcil: a internet hi figuren les dades suficients per capficar-nos dins la tragèdia d’un poble escalivat i condemnat. Llavors enceneu la llum dins les tenebres del vostre entorn. En aquest cas el “boca-orella” pot esdevenir una de les millors teràpies per guarir la bipolaritat de la nostra gent. El nostre poble pateix la pitjor de les malalties, com és l’esquizofrènia. Viu una realitat que no és la seva, és víctima d’un subconscient col·lectiu ofegat a les tàvegues de la seva ignorant imbecil·litat.
Us propòs el més fructífer i honorable homenatge. Traduïu a l’actualitat aquells fets heroics, triomfants i tràgics. Posau noms i llinatges als protagonistes de cada bàndol. Per mi, d’entrada, n’hi he descobert dos d’evidents: Joanot Colom podria ser Biel Barceló, mentre que Joan Crespí s’encarnaria en Joan Lladó. Aquell profeta de la paraula, per diferències de tàctiques i d’enveges, va ser tancat a la presó pels seus germans de lluita, els mateixos que l’assassinaren quan estava tancat. Els temps i els modes poden canviar, però la força de la venjança sempre és la mateixa. Hi ha una mort pitjor que la física com és la mort moral i mediàtica.
Quan hàgiu llegit i meditat, tot aplicant-la als moments actuals, la història de les Germanies, feis el que jo he fet. Tancau els ulls, agafau el cap entre les mans i plorau de ràbia, de tristesa i d’impotència.

2 comentaris:

  1. Gracies, un cop mes per les teves reflexions

    ResponElimina
  2. Molt bona reflexió, la teva, amic Jaume! No podré fer-me present a l'acte que esmentes. Però miraré de tenir present allò que deia n’Ovidi, poeta romà contemporani del Crist, qui escrigué molt sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques:
    “He acabat d’esser esclau i he trencat les meves cadenes sense enrojolar-me, m’enrojolo d’haver-ho suportat”.

    ResponElimina