dilluns, 30 d’octubre de 2017

ZORRAIDA DE SANTA MARIA, NO ENS FALLEU ARA


Molt detestable virreina del Principat, madona absoluta de la casa de putes i lladres d’Espanya, sàdica estrenyedora dels collonets del President de l’Estat Colonial, indispensable  mussa de les meves vomitades, em dirigesc a la vostra majestat perquè sou la nostra darrera, gairebé única esperança.  Sou la clau mestra de la nostra miraculosa resistència.
 
L’estratègia està claríssima. Resistència. Resistència. I més resistència, encara. Però, després de la gloriosa i històrica flamatada, ens hem quedat sense amics. Sense amics gairebé arreu de tot el món  La batalla resta tota en mans de l’enemic. Si l’enemic, el cap del qual sou vós per damunt tot i tots, descobreix que no hi ha forces contràries, estam morts. Ben morts.

Com podrem portar endavant la tàctica del martiri si ens fallen els botxins? Com podrem commoure la multitud dels egocèntrics que governen el món si no ens veuen crucificats? Creuclavats a les tres de la tarda, dues hores abans que comencin la cursa de braus a totes les places de toros d’Espanya.

En aquests precisos moments, no tenim cap més motiu de resistència que no sigui la ràbia. La ràbia profunda. La fúria reprimida. La indignació absoluta. No us canseu de provocar-nos aquest bestial impuls de salvació. Ràbia. Fúria. Indignació.

En aquests delicats moments no hi ha al nostre entorn cap empenta per al coratge. Els nostres herois ens han fet perdre més de la meitat de l’enravenada. La tenim a mig pal. Per paga, en lloc de proclamar una república sembla que han fundat un monestir.

Començam a estar tips de sermons. No sabeu dir-nos res més que paciència, fe, calma, paciència? No els culp de res ni per res. Tenen tot el dret de salvar la seva pell. Els escorxats tenim el gran avantatge que no hem de salvar cap cuiro.

Zorraida de Santa Maria, com a bona mula somerina que sou, no reculeu ni una sola passa. Fins ara ho heu fet de meravella. Tot i això, mirau de pagar millor els escamots de feixistes i neonazis. Obligau-los a cantar el “Cara al sol” després de cada barrabassada. No deixeu la vostra actitud provocativa. Deixau el sàdic somriure de guineu i esclatau en públic la vostra psicòpata rialla de hiena.

Feis-ho per Espanya. Si aturau el circ, les multituds us reclamaran pa. Feis-ho per als vostres congèneres. Si deixau de donar l’espectacle, el PP passarà per la vergueta. La gent parlarà dels vostres crims i lladronicis.

Feis-ho per la vostra nissaga. Franco seguia viu, però la vostra dictadura l’ha posat en actiu. No oblideu la seva meta: ”Desarmado y humillado el ejército republicano”.

Feis-ho per vós mateixa. Quan us tragueu els talons de ferro i deixeu de fer de geganta, us revendrà el complex de nana.

Zorraida de Santa Maria no ens falleu, per favor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada