dilluns, 31 de desembre de 2018

LLOA A BIEL MESQUIDA, DES DE LA SEVA LLISTA DE PROSCRITS ESTANT


Som un proscrit del nostre gran poeta. Supòs que tendrà els seus motius. Mai no ens hem topat de cara.
No puc dir que abans de resignar-me a la seva condemna fóssim amics, els narcisos sols tenen adoradors, però ens tractàvem amb deferència fins al punt que els germans Mesquida em concediren l’entranyable honor de celebrar el funeral de llur mare.
Amb aquest pobre escrit no pretenc cap canvi de postura. La meva situació és molt còmode. El meu nom no figura a l’inventari del gran déu. Tant de bo dictassin la mateixa sentència tots els déus del nostre olimp social!
Tanmateix, res ni ningú no em pot privar de fer justícia. En aquest sentit és just i necessari proclamar als quatre vents el coratge, l’encert, l’audàcia del poeta Biel Mesquida al seu Pregó de l’Estendard a la Sala Magna de Cort. Només puc dir: això són ous! i no els nials que ponen les nostres colonitzades gallinorbes polítiques.
Enhorabona i gràcies, respectable i esquiterell prohom de les nostres lletres, lluites i demandes.
Mallorca necessita que els Biels Mesquides es multipliquin per cent i perquè es pugui produir aquest impossible miracle pagaria mil cops el preu de la meva gramalleta de proscrit a la llista de qui fos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada