diumenge, 10 de febrer de 2019

LA PRESENTACIÓ DE “DÉU MEU”, UNA EUCARISTIA AMB ORIOL JUNQUERAS


Mai no he rebut per un llibre un premi més emocionant que l’epíleg d’Oriol Junqueras redactat per a “Déu Meu” des de la presó de Lledoners. És talment un tros d’Evangeli´. La carta apostòlica d’un catòlic profundament creient i practicant.
Per agrair l’immens regal no puc convertir la presentació de l’obra en un homenatge. Un homenatge davant la gàbia d’un home tancat i engrillonat per defensar la llibertat del seu poble esdevindria un insult. Una escopinada en ple rostre.
Per això mateix voldria convertir la senzilla presentació de “Déu Meu” en una Eucaristia. Una acció de gràcies. Un sopar de Dijous Sant, just abans que el nostre nou Crist iniciï el seu Calvari.
Per parlar dels altres lluitadors vilment empresonats per portar endavant el dret de decidir d’un país, em venen a mida les figures gegantines de Ghandi o Mandela, però com a referent d’un místic com el president del meu partit només tenc a Jesús de Natzaret.
Sent calfreds d’esgarrifances cada cop que m’imagin a Oriol identificant-se a un racó de la presó espanyola amb el Fill de l’Home “ torturat, escarnit i vilipendiat” pels fariseus de la seva Nissaga i pels invasors  de la seva Terra Santa.
Vosaltres, amics, sou el meu déu, mentre que Oriol Junqueras  és el meu Crist Salvador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada