dimarts, 10 de març de 2020

ERNESTO CARDENAL ESCALFÀ LA MÀGIA DEL PRIMER DISSABTE DE MARÇ


Per classificar la trobada del primer dissabte de març, convertida en homenatge de gratitud al periodista dels marginats Pedro Prieto, necessitaríem una caterva d’adjectius. Tots ells reals, necessaris i merescuts.

Fou un acte EMOTIU, àdhuc emocionant, a trenc de llàgrimes.

Esdevení un encontre ENTRANYABLE. Tots els que farcírem la sala bona dels Encants de la nau de Can Valero érem família de fet, amics de curolles i camarades de batalles.

Es convertí en una mena d’encontre TESTIMONIAL entre els tocats d’ala, els coratjosos grupuscles dels suburbis de Marginàlia que ens aferram al salvavides dels condemnats a ofegar-se a la mar gran de la misèria.

Es transformà en una prodigiosa concentració MULTITUDINÀRIA I TRANSVERSAL. Mai no havíem viscut a les nostres cerimònies del taller de Can Gazà, esdevingut ermitatge d’utopies, una reunió de tantes persones de tant diversos estaments, ideologies i nissagues.

Al cap i a la fi es resumí tot en una CLAMOROSA proclama de justícia popular.

Tot i això la rampa de tots els meus secrets es concentrava a les profunditats silents de les meves entranyes. Una coincidència escalfava cada batec del meu cor: en aquells precisos moments de la nostra trobada a Marginàlia enterraven el meu adorat poeta Ernesto Cardenal. Aquest profeta de Nicaragua ha estat un dels majors i definitius referents a l’hora de marcar les meves passes per les dreceres de la revolució social i de les curolles estètiques. El meu gran somni ha estat i és continuar a Can Gazà el monestir de Solentiname.

La paràbola de gratitud que lliuràrem al nostre pregoner que “da voz a los sin voz y cara a los sin rostro” tot proclamant-lo el nostre llop salvador havia xuclat, fins i tot en la forma, la saba d’una part essencial del meu déu com és Ernesto Cardenal.

Gran profeta de la teologia de l’alliberació, acceptau el meu humil tribut d’admirada gratitud: “Sabio lobo franciscano, gracias por aullar a la luna llena nuestras penas y por liberarnos de los pastores y de los rebaños”.

Per les esgarriades cabretes salvatges que vivim fora d’esglésies i sistemes vós, Ernesto, continuareu sent el nostre llop guardià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada