Avui la meva benaurada clausura s’ha convertit en presó. Necessit fondre abraçades i llàgrimes amb la estimada família Roig Timoner. De forma molt profunda i sentida amb la seva filla Antònia, per la qual sent una entranyable comprensió, i per la seva néta Glòria que ha esdevingut per via de matrimoni una de les baules més delicades i servicials del nostre clan.
Ha volat l’ànima de la tribu. S’ha mort la padrina. Una de les dones més bones que he tingut la sort de trobar-me en la vida.
Aquella presència callada que escalfava els nostres encontres seguirà viva dins la nostra memòria com a referent i guia de l’única postura que pot salvar la convivència, la tendresa i l’esperança.
Poques vegades una sola paraula pot definir de forma completa i infal·lible el tarannà d’una persona com en el cas de la nostra estimadíssima, i des d’ara enyorada padrineta. Aquest és l’honorable títol que li atorgaren els seus pillastres renéts fins al punt que ha acabat essent la padrineta de tots.
Bondat és el verb sagrat que defineix la coneguda i respectada Sebastiana “d’es Corralet”, la viuda del patró Roig de Portocolom. Guard com a record emocionat de la festa dels seus 60 anys de matrimoni la glosa que els vaig oferir com a signe d’admiració.
La seva bondat era pura, essencial, sense mescles d’intencions ni additius d’egoismes. Sense retrets ni rancors. Sempre la trobaves del mateix ser.
La seva bondat era acollidora, escalfadissa, silenciosa i constant.
La seva bondat era servicient, activa, enginyosa i disposada. Fins pocs dies abans de partir, als 88 anys, enllestia menjars per tota la família.
La seva bondat, sense pretendre-ho ni molt manco proclamar-ho, constituïa un ressò agomboladís de les benaventurances evangèliques.
Si per expressar-nos demanam auxili al diccionari de sinònims ens trobarem que la paraula bondat es converteix en una admirable lletania de substantius de plenitud i de vida.
Bondat vol dir bonhomia, benignitat, benevolència, bon cor, generositat, cordialitat, pietat, sensibilitat, abnegació, clemència, confiança...
Padrineta, descansau en pau, però no us aparteu del nostre costat. Necessitam l’escalfor de la vostra bondat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada