dijous, 22 de maig de 2014

EL BISBE TORNARÀ A FER TARD

L’arquebisbe Josep Miralles només havia de caminar les cent passes que separen el palau episcopal de Capitania General, a l’altra banda de la catedral, per salvar la vida del capellà Poquet. Quan el seu capellà d’honor, que havia portat de Barcelona per ajudar-lo a posar-se els calcetins cada matí, entrà al despatx del Capità general portant la petició d’indult de part del cap de l’església de Mallorca i partidari de Franco, mossèn Jeroni Alomar Poquet acabava de ser afusellat a la paret del cementeri de Ciutat.
Em costa que el Bisbe ha rebut dues peticions personals i directes per visitar el professor, que allarga la seva vaga de fam, tot clamant perquè l’impresident Bauzà tracti directament amb els docents.
Comprendria que el Pastor de la Diòcesi es refugiàs en el silenci si el reclam de Jaume Sastre es referís a drets humans vetats per la doctrina de l’Església, com podria ser una llei digna i completa a favor de la llibertat de les dones per interrompre el seu embaràs. O, dins un altre ordre, demanàs per millorar l’educació pública els cents de milions que el Govern regala a les escoles de l’Església.
Però el franctirador i guerriller de la independència, esdevingut un angelet de Déu, arrisca la seva pròpia vida en defensa d’un dels valors més transcendentals de l’Evangeli com és el diàleg. El Papa Francesc, cada dos per tres surt a la balconada del Vaticà per reclamar la pau i la concòrdia a partir de la comunicació entre les parts en conflicte. El diàleg constitueix un punt essencial de l’amor cristià.
El bisbe de Mallorca podria convertir-se, si ell volgués, en la peça clau del desenllaç d’aquesta situació mortal entre Sastre i Bauzà.
Per una banda, el bisbe és una de les poques persones de Mallorca que trobaria una resposta immediata del President de les Balears just que li fes una trucada per telèfon. Precisament perquè se sent déu, el salvador franquista ha de respondre al seu representant en la terra. El vot catòlic és decisiu en el PP. No debades l’estructura del Partit del Poder (PP) és calcada a la de l’Església romana.
Per altra part, monsenyor Salines reuneix, per càrrec i per tarannà, les millors condicions per guiar una trobada entre els docents i el cap suprem i absolut de l’executiu.
La cosa més trista i absurda d’aquest cas és que el bisbe, que ara es fa el sord a la petició d’ajuda dels seus feligresos, si la vaga de fam arribàs a l’extrem a que està exposat Jaume Sastre, ell celebraria el multitudinari funeral a la Seu, amb totes les autoritats presidides per Bauzà, pel nou màrtir d’una educació de qualitat i en català.
Llavors ja serà massa tard. Com sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada