dijous, 29 de maig de 2014

SÚPLICA ALS AMICS GROSSOS DEL PP

Quan va començar la vaga de fam a Sa Casa Llarga vaig afirmar que els governants actuals eren néts de Franco, capaços de deixar morir cent Jaumes Sastre abans d'admetre les terribles traïdes que cometen contra el nostre poble. Necessit experimentar que no tots els del PP són iguals.
Els marginats de Can Gazà necessitam que aquells que s'han mostrat amics nostres ens confirmin el seu afecte amb una abraçada. Com diu el títol, em referesc als amics grossos, als que ostenten càrrecs de govern. Pepers petits, en tenim un fotimer a Can Gazà. Són bons al·lots, però caparruts com porcellins de llet. Mai no els he pogut endossar el meu sobre a l'hora d'anar a votar.
Jaume Sastre no necessita la vostra estima. És com el Pi de Formentor. Un gegant guerrer que es fa més resistents com més fortes bramulen les ventades.
Els docents han rebut maltractaments morals del vostre govern. Maltractaments que els han produït danys psíquics i econòmics, però són rics. Tenen un lloc de feina i una esperança de canvi. Els malparats, els desgraciats d'aquesta història som els marginats. Ens feim solidaris de totes les lluites, però seguim condemnats a la desesperació. Assistim a l'enterrament de tots els morts, però mai no ens toca cap espipellada de l'herència.
Tenc necessitat de concretar la meva llastimosa súplica.
ROSA ESTARÀS, tu que vingueres a berenar a Can Gazà abans de començar la campanya electoral, passa ara per Sa Casa Llarga abans de retornar a Brussel·les. Vine com sempre sense fotògrafs ni testimonis. Una abraçada en la intimitat contagia més conhort que totes les declaracions públiques.
BIEL COMPANY. Has vingut massa Nadals a Can Gazà a portar-nos, amb ASAJA, els millors productes del mercat per ara haver-te d'esborrar de la llista dels nostres amics. Fes-ho per ta mare, que sovint ens envia la meitat del seu conservador.
CATALINA CIRER. Tu ets una de les persones que més pics has vingut a visitar-nos. Fins i tot tu i jo hem fet missa plegats. Ara necessit que ens demostris que no reses el Parenostre debades.
MATEU ISERN. Des d'aquell dia que ens trobàrem, per sorpresa, a l'escala de Can Gazà ens guardam mútua admiració i afecte. Vós que suportau la traïda dels vostres germans Caïms disposats a fer desaparèixer els Abels que els estorben, sabeu més que ningú com es necessita la mà d'un amic en les hores d'angoixa.
A qualsevol lloc del món amb una súplica tan melodramàtica com aquesta, es fondrien fins i tot les pedres. Però Mallorca és un altre món. Si algú ho dubta, que estudiï la vertadera història dels innocents mallorquins assassinats els anys 1936, 1937 i 1938 pels seus propis germans mallorquins.

PD. Si algú dels que teniu la caritat de llegir-me podeu arribar als correus d'aquestes persones, per favor, feis-los arribar aquest gemec d'ànima en pena. Gràcies.

2 comentaris:

  1. Si jo fos una Pepera grossa, ja no hauries d´haver escrit aquesta desoladora carta.Només deman a Deu que amb aquesta "barrina" que tens per arribar al cor de la gent te faci arribar als cors durs de tota aquesta genteta que hi te pedres.

    ResponElimina
  2. Us tenc dins el meu cor. A tu, Santandreu, a qui conec perquè t'estim. Encara que no ens hàgim vist mai. I a tu, Sastre, a qui també estim, encara que no ens hàgim vist mai. Dos Jaumes magnífics. I us conec i us estim perquè sou com jo voldria ser. Compromesos, valents, agosarats, fidels a les vostres arrels. Des de la mar de Portocolom us tenc presents cada dia i som amb vosaltres.

    ResponElimina