dijous, 5 de juny de 2014

ELLS HO FARIEN AIXÍ



Quan dic ells parl del "caudillo" Bauzà i de la seva falange de llepes. El fet criminal al qual em referesc és la calúmnia que han propalat als quatre vents proclamant que Jaume Sastre s'atipa de menjar cada vespre. Jo mateix li servesc l'arròs i la porcella que sobren en els tiberis dels peperos.
Ja no hi ha res més denigrant per a un ésser humà que la calúmnia. És malícia pura i dura. La mentida pot tenir un caire de defensa pròpia, fins i tot d'innocent joc d'infants i de covards. La difamació pretén la destrucció de la persona calumniada. La llengua verinosa dispara la bala de les falsedats talment com l'assassí clava el ganivet de la ràbia. Les llengües viperines són germanes bessones dels dits calents.
Dels calumniadors, com és el cas del nostre feixista major, m'impressionen molts d'aspectes, fins al punt de causar-me calfreds a les potències, sentits i sentiments.
M'impressiona que després d'amollar la bomba de la calúmnia restin tant tranquils. Eixa impassibilitat és símptoma infal·lible de la seva manifesta psicopatia. No tenen consciència.
M'impressiona que no els importin les víctimes del seu atemptat. Amb la calúmnia contra l’honradesa integral del professor respectat i estimat pels seus alumnes ens han ferit greument a tots els qui hem propiciat i vetllat la seva vaga de fam. Entre aquests acompanyants es compten membres destacats del PP. Els psicòpates són depredadors dels seus propis germans. Injurien els amos de Can Gazà i Sa Casa Llarga fent-los còmplices d'un engany públic. Escupen damunt el rostre dels centenars de solidaris que han mostrat cara per l'acció gandhiana. Fins i tot ofenen els contraris tàctics d'eixa vaga de fam. Els jutges de les estratègies han criticat l'oportunitat del gest, però mai de mai no han dubtat de l'absoluta veritat del fet.
M'impressiona que aquesta mala raça de calumniadors siguin nadius del nostre país, que continuen, amb altres armes tan letals o més que les de foc, l'extermini dels amants de la nostra terra. Formen la tribu dels traïdors, dels que venen els seus paisans als colonitzadors a canvi d'un càrrec a la metròpoli.
M'impressiona que un partit polític admeti la calumnia com a tàctica de defensa, però per damunt tot m'impressiona que aquesta nova falange de feixistes criminals tinguin una caterva de seguidors. Els adulen perquè són com ells. Pensen com ells i, posats al seu lloc, farien
exactament el mateix. Robarien, matarien, deixarien morir, calumniarien, per tal de mantenir-se aferrats a la mamella dels doblers i del poder.
Avesats a seguir consignes del capos, els fusellers de la calúmnia tenen el refranyer com a única base dels seus pensaments. L'estrateg foraster proclama "calumniad, que algo queda". La traducció sobrepassa la intel·ligència dels "saladors" de la nostra llengua. L'expressió catalana seria "Llençau calúmnies, que sempre en resta quelcom". I queden tan immutables aferrats al lema del Quixot: "Ladran, luego cabalgamos".
Bauzà i "sus incondicionales" quan calumnien es projecten: ells ho farien així.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada