dijous, 12 de març de 2015

JA TENIM NAU


Allò millor de l'aigua és la set, com ho és la fam per al pa. Un pobre sent una felicitat immensa quan aconsegueix una bicicleta de caramutxa. Així, la família de Can Gazà experimenta una felicitat increïble: ja tenim nau! Una nau amb una gran capacitat, Ubicada al lloc adequat. Avinent. Bo de trobar. Prop de ca nostra. Dins un entorn tranquil amb possibilitats gairebé inesgotables per aparcar.
Aquesta mena de "Terra Promesa" es troba al carrer Asibal número 4 del Polígon de Can Valero, de Palma. No té pèrdua: preniu la carretera de Puigpunyent. Just passat la coneguda “Sala Dante” trobareu un bar popular a la cantonada que es diu "Que que". Voltau, només ho podeu fer a la dreta. La segona nau -sempre a la dreta- és ca nostra, ca vostra i ca tothom. Ben prest, la immensa façana lluirà un rètol que dirà: "Marginàlia. Tallers de Can Gazà".
L’alegria de la nau ens brosta de dues fonts. Amb ella hem aconseguit salvar la columna vertebral de Can Gazà, com és la feina. Una feina necessària, útil i productiva. Els tallers ens retornen la dignitat perduda. L'orgull de sentir-nos persones lliures i independents. Amb la perspectiva de continuar els tallers hem recobrat l'essència de Sa Casa Llarga. Ara com mai, quan ens asseguem a taula podrem proclamar. "Aquest plat de calent no el m'han regalat. Me l’he guanyat".
Amb el temps i una sobredosi d'imaginació mirarem de salvar les altres experiències de la nostra estimada posada de la carretera de Valldemosa. De forma especial, ens entestarem a repetir la fira dels Encants.
La segona font de satisfacció que ens ha donat la nau és la certesa que, un cop més -i val mil!- els amics no ens fallaran. Sé que molts dels amics de Can Gazà haurien portat l'assumpte de Sa Casa Llarga d'una forma menys cridanera. Malgrat tot, segueixen creient en el nostre projecte de família autogestionada.
El nostre president ha llançat un SOS. Ha enviat una carta ponderada, ben escrita i prudent a tots els col·laboradors del nostre Institut contra l'exclusió social. Estic ben segur que la resposta dels nostres comprensius amics serà generosa. Esplèndida. Una vegada més, alçarem la senyera de la solidaritat tot proclamant que Can Gazà deu la seva vida als amics. Uns amics que es mantenen al nostre costat a les verdes i a les madures.
Ben mirat, sembla que hem celebrat unes noces prometent-nos fidelitat a la utopia de l'autogestió i de l'autofinançament "en la salut i en la malaltia, en les calmes i les tempestes, fins que el govern assumeixi la nostra filosofia de la dignitat. Amén"
La nau ha pres rumb cap al millor i més segurs dels ports: el moll dels amics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada