EL DESAFIAMENT DE LES VIDES MÒLTES

Les Summes de sant Tomàs, les actes dels concilis, les encícliques papals, tots els tractats de teologia i de moral, les lleis canòniques, les cites dels sants doctors, àdhuc les sagrades Escriptures es fonen davant un paper d’estrassa on una mà innocent ha esborrallat les benaurances. LES BENAVENTURANCES!!! Així en majúscules i amb clamors admiratius.

Els tractats de psicologia, les ciències socials, els estudis de camp, les estadístiques, les memòries institucionals, les experiències tot i ser de molts d’anys -com puguin ser les meves vivències al costat dels marginats- es dissolen davant d’un poema. UN POEMA!!! Així en majúscules i signes de clamors admiratius.

Aquest benaurat poema l’ha escrit un home bo, sensible i generós al llarg de vuit anys de deixar-se sacsejar pels batecs de marginàlia. El nostre president Jaume Mateu i Martí ha dedicat almenys un pic per setmana, una pàgina del seu dietari -tot un insult de constància- a la corpresiva vivència de la seva jornada a Can Gazà. El pare dels enderrocaments abissals esdevinguts botons de foc dins el color del diumenge digereix l’impacte del surrealisme pur i dur de les vides mòltes tot aplicant a l’atac d’impotència el revulsiu del precepte estètic que mana que un poema ha de suar a dojo bellesa, força i sorpresa; o el que és el mateix, traduït a l’esgarrifança de Can Gazà, tendresa, coratge i humilitat.

Els actors d’aquest auto sacramental es convertiren en estampes de benaurats per art i màgia d’una àngela que aparegué a Can Gazà com una missatgera dels déus inaccessibles. Si em trobau exagerat amb això de les imatges de sants, comprau el llibre, anau directament a la darrera pàgina de totes, on la filla de l’editor, tan foll com tots els somiatruites residuals, estampa la data de la impressió de “ El preu de la vida mòlta”. Si aquest sant Francesc, reduït a estampeta de confraria miserable i que hauria de figurar de segell de les obres socials, no us remou les entranyes,

despuntau-vos de la llista d’animalons sensibles i passau-vos directament al catàleg dels cadàvers dels paradisos fiscals.

He passat anys –molts!– intentant canviar l’insult de les preguntes normals, assenyades, doctorals, tals com: “Quants n’has curat, salvat, reinserit?” per un sol interrogant essencial: “Quants n’has estimat?”.

Tanmateix, ara m’adon, amb dolorida evidència, que, malgrat que augmentàs la ració d’amor i respecte cap als marginats amb gran dosis de tendresa i admiració, hauria desviat el tret de l’autèntica diana. Pretendre estimar no deixa de ser un acte d’orgull, una afirmació que el bo ets tu i l’altre un objecte passiu de la teva generositat. Ara, xop de les benaurances que pouen les vides mòltes, sé que la pregunta exacta és:

-Per quants t’has deixat interrogar? Davant quants has restat esglaiat? D’on has tret el filet de coratge per engospar el misteri de les vides mòltes?

D’aquest desafiament en podrem parlar-ne demà vespre, 25 d’abril, amb els clamaters de les benaurances marginals a Can Alcover, seu de l'Obra Cultural Balear, carrer de sant Alonso núm. 24, de Palma.