dissabte, 1 d’abril del 2017

L’ESGLÉSIA DE MALLORCA, TAN FALSA I HOMÒFOBA COM LA QUE DENUNCIA CHARAMSA


Estimat i venerat  amic:
Gustosament i emocionada m’acull al títol que m’atorgau pel coronament i acaronament del vostre transcendental llibre. Després de les tesis de Luter cap escrit no ha fet tremolar els fonaments de la hipocresia de l’Església catòlica com el vostre llibre.
Crec que per correspondre a la vostra amistat i al regal immens de la vostra vinguda, he d’orientar-vos sobre la situació de Mallorca.
De la prostitució i espoli de la nostra consentida i impotent mare terra em podeu tenir coneixement per moltes vies. Mentrestant, ningú, ni fins i tot el vostre passat coronel del Sant Ofici i paisà meu, l’arquebisbe Ladària, us sabrà diagnosticar l’estat d’agonia de l’Església mallorquina.
Tenim -i els qui l’estimam, encara, patim- una Església aburgesada, apàtica, hipòcrita, homòfoba, covarda...Però, sobretot, infantalitzada. Els capellans, com alumnes d’un parvulari de monges, es comporten segons l’autoritat del mestre mitrat de torn. Al llarg de cinquanta anys, el Vaticà ens ha castigat amb bisbes valencians. Aquests artistes de les falles dominen la manya que usen els reprimits sexuals, de forma especial els gais, per enforinyar-se, com escarabats piloters, dins la pròpia merda. Aquesta tàctica de la dissimulació, que vós descriviu magistralment a la vostra obra, jo la vaig aprendre de la nostra cussa de caça que es rebolcava dins el clot de fems perquè els conills no poguessin ensumar la seva naturalesa canina.
El bisbe Úbeda, que va dominar el timó al llarg de 30 anys, era consentidor, fins i tot protector dels capellans armariats. Els més coneguts i escandalosos, un d’ells l’ofegaren a una platja de nudistes gais, foren premiats amb càrrecs i canongies. Don Jesús Murgui era massa ninona per trobar agombol entre els seus, El darrer bisbe, Xavier Salinas, es guanyà la burla de la gent i l’expulsió de la Santa Seu amb un afer de pubertat amb una botifarra. Estic segur que si en lloc de jugar a enamorats amb la marquesa ho hagués fet amb el marquès, els reprimits cavernícoles no haguessin condemnat al menyspreu que patí aquell pobre novici d’hetero.
Com a exponent de la situació d’hipocresia supina us puc dir que en tota la història de Mallorca, dels milers de capellans i frares  homosexuals  –l’estadística  no falla– l’únic que ha sortit de l’armari, gojós i cara alta, he estat jo.
Una pèrdua irreparable per a la vitalitat del nostre cristianisme ha estat la secularització d’un nombre molt considerable dels millors sacerdots de la Diòcesi. Hores d’ara, la majoria han format la seva pròpia família i segueixen treballant per al nostre poble.
La societat mallorquina, amb els grup LGTBIQ actua d’una forma discreta i civilitzada. Fins i tot l’actual president del Consell de Mallorca està casat amb un home. M’agradaria molt que us poguéssiu encontrar.
A Marginàlia, tot i agonitzar al cul del món, els miserables obeeixen cegament les normes  franquistes. Toleren els “mariquitas”  i denigren, tot i ser-ho la majoria d’ells, els homosexuals, els mascles que estimen els mascles. A mi em respecten pel profit que treuen de la meva redempció de culpes. Però per darrere  es refereixen a mi com “el puta cura maricón”. I a molta d’honra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada