dilluns, 10 d’agost de 2020

SANTA EUTANÀSIA, MARE DE LA BONA MORT, SALVAU-NOS!

 

El coronavirus m’ha obligat a practicar els exercicis espirituals més llargs, profunds i fructífers de la meva existència, però el resultat és excel·lent, ben mirat miraculós. He aconseguit acceptar la mort com un fet natural. Com la darrera passa assumida i tranquila. Per què he de ser més que una figuera, una ovella o una formiga?

La cosa no ha estat fàcil. El predicador cruel i incommovible m’ha sotmès a un procés absolut, sense fissures ni subterfugis de fe ni hòsties. No es tractava d’un raciocini. Ni d’una determinació de la voluntat. Ni fins i tot d’una superació de l’esgarrifós esglai de l’aguait a l’abisme del misteri. Es tractava d’una conformitat de tot el meu cos. La pau exigia una aprovació absoluta, per aclamació, sense cap vot en contra. Urgia l’assentiment de cada cèl·lula, de cada forc de pell, de cada sentit, de cada batec...

Jo he resolt la qüestió més important de la meva existència. Ara em puc morir a qualsevol moment.

He fet 82 anys. Gràcies a la vida i a tots els que la m’heu feta  agradable. Necessitaria esgotar la llista d’adjectius per classificar aquests meravellosos 82 anys. No em taqueu la planeta amb un final forçat, penós, indigne d’una somereta algerina.

Afanyeu-vos en una sola meta: ajudar les persones a ben morir sense dolor. A ca seva. Acompanyats dels seus.

El problema són els altres. Vosaltres. Els salvadors. Els científics. Els sanitaris. Els polítics. Els moralistes..

El problema sou vosaltres, aquells que posau el vostre egoisme per damunt la llibertat i la dignitat de les persones.

Només em resta un clam que repetiré fins a fer-vos el cuc de l’orella malalt. Deixau-me morir en pau.

L’últim exemple punyent, desesperant, ho trobam ara mateix amb el darrer atropellament al profeta del poble, Pere Casaldàliga. Per poder parlar del meu déu necessit guardar dol i esperar que callin els cans oportunistes. Mentrestant, l’ador en un silenci d’orfe desemparat.

Per què havien de traginar-lo a 1.440 quilòmetres de ca seva, als 92 anys, agonitzant, per fer-lo morir a Batatais, la ciutat capitalista que ell odiava? Ell ho hauria volgut? Aquests zeladors faran igual amb tots els vells desnonats a Sao Felix do Araguaia?

S’imposa una revolució de la capitalista ètica estantissa i antihumana. Control de natalitat. Avortament. Eutanàsia. Les  tres paraules maleïdes per la imperant Inquisició s’han de convertir en la moral d’una nova societat. En metes d’una coratjosa llibertat.

Mentrestant, des del meu monestir de Mato Grosso mallorquí seguiré pregant: Santa eutanàsia, mare de la bona mort, salvau-nos!

1 comentari:

  1. Si pogués firmar la llei d'eutanasia, ara mateix ho faria. L'únic que podem fer és tenir fet el testament Vital que digui que no volem cap cosa més que sedació, en cas de malaltia mortal. Cap remei. Sedació. Una abraçada, Jaume.

    ResponElimina