dilluns, 12 d’agost de 2013

CINC LLAMINADURES



56. Embrancat en aquestes cabòries estiuenques, em sent obligat a recordar, tot suplicant mil perdons per la meva bruta mala fama, l’acudit aquell que pregunta:
- No saps per què Déu ens ha dotat de bosses?
- Idò perquè no haguem de portar els ous a les mans.
57. Ben mirat, ja que molts som bosses tristes de tant buides que les tenim, podríem aprofitar un lloc tan avinent per guardar-hi el mòbil. Llavors, en tota veritat, cada cop que ens trucassin ens tocarien els collons.
58. La convocatòria de feina era original i divertida: "Veniu disposats -aclaria la cita- a compartir idees de "bombero". Si no teniu idees, podeu dur es “bombero". Mirau que aquest acudit no s'escampi. No fos cosa que l'impresident Bauzá es posi gelós.
59. L'antiga dita pagesa, tot referint-se a la religió, sentenciava: "Més val viure enganyat que desenganyat". Però, quin camí queda quan els enganys cada cop es converteixen en més desenganys? Ja només resta aferrar-te a l'emblanquinat.
60. El refrany castellà definia que no és or tot allò que rellueix. L'experiència em fa completar l'adagi: vist de prop, l'or no brilla tant com sembla. Aquest apotegma es completa i explica amb un altre aforisme foraster: "Ningú no és un gran home pel seu criat de càmera".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada