dimecres, 28 d’agost de 2013

DE CARN DE XINXA A CARN PER FORCA


Per molt que passin els anys, gràcies a Déu, no em puc acostumar a la injusta execució del destí. Talment una sentència de mort. Una mort ignominiosa al bell mig de la plaça del poble.
Guard viva, gravada a foc, dins la sensibilitat de la memòria, la primera fiblada. En aquell moment em trobava immers en l’organització de l’Hospital de Nit. Els nous marginats ens havíem apoderat de l’antic convent de monges, que antany havien tingut esment de la Misericòrdia. L’immens casalot es trobava totalment abandonat, A baix, a l’entrada, enfront de la descomunal barrera de ferro que ens barrava el pas al pati de les dones, vaig rebre dos germans, home i dona, que arribaven d’Eivissa cercant refugi al nou asil de marginats. Al moment de girar-se cap a la barrera, el jove, amb la mirada perduda i trista, amb una veu prima i fosca, talment lladruc de quissó apallissat, em va dir:
-Jo ja vaig estar aquí de petit.
Feia poc temps que havien tancat l’asil tant per a homes i nins com per a dones i nines.
Mai no s’havia guarit la nafra d’aquella singlada, però avui una escena similar  m’ha ficat el dit dins la llaga.
Acaba d’ingressar a Can Gazà, derivat de Caubet, un dels primers clients d’aquell gloriós Hospital de Nit. Més que una persona, sembla un avortó amb cames. L’he reconegut quan ell ha balbucejat el seu sobrenom:
-Som en Mimosín.
Així, Mimisín ha traginat la meva sensibilitat a aquelles mogudes guàrdies de l’Hospital de Nit, quan la curiositat de descobrir l’abisme de la marginació rebaixava l’impacte de la nova i desconeguda misèria. La commoció de les entranyes, ben tost, s’ha esdevingut quan en el moment de dinar, parlant-me des de la seva taula, un antic i aimat gazanenc m’ha comunicat en veu alta:
-Fa 45 anys que conec en Mimosín. Visquérem junts a la Misericòrdia.
Un cop més, la crueltat del destí m’engrunava els dits de l’oratòria. El sadisme de Déu me mata.
Llavors he descobert el cercle. Es comença essent carn de xinxa, xinxa de màrfega de palla d’ordi, per acabar com carn per forca.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada