dilluns, 5 d’agost de 2013

JA SÓN 40 LES SENTÈNCIES



36.  La bestiola humana s'aferra als seus atavismes tot proclamant la sentència de la seva àvia: casa mia per pobra que sia.
37.  Els salvadors dels sense sostre, com diuen els eufemistes als tirats al carrer, en lloc d'un quarter per als marginats hauríem d'oferir-los barraques amb pany i clau. Val a dir “xupanos” amb aigua i llum.
38.  Davant la impotència de poder comprar un barri sencer perquè tots els meus marginats tenguin un ca seva, he tirat pel camí d'enmig: els oferesc que vinguin a viure a ca meva. Només es tracta de fer la casa més gran.
39.  M'ho contava un petit empresari que va haver de llogar el xalet dels seus somnis per treure el cap de l'aigua mentre ell es refugiava a un piset d'obrer: “em sent -m'explicava amb lluïssor als ulls- com si hagués hagut de treure la meva filla als capdecantons per sobreviure.
40.  Tots els pares s'escanyen proclamant que l'única cosa que els interessa és que els seus fills siguin felices. Però molts, quan el fil troba al felicitat, se senten desgraciats. Sovint, fins i tot, alguns progenitors trenquen la vida dels seus infants. D'això, els gais, en sabem la prima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada