Em limitaré a donar veu al protagonista, el personatge que em contà,
amb entusiasme, el succés. Una anècdota que ell jutjà com a intervenció dels
esperits. Unes energies dels morts que en tot moment ens acompanyen i
assisteixen.
Don la paraula a l’actor:
“Assistia, per invitació de la casa, a la missa que la filla de Bartomeu
March Servera feia celebrar en sufragi de la seva mare Maritín Cencillo,
que morí fa poc a Ciutat a 96 anys. La commemoració es feia a la capella de
Santa Cirga, una de les possessions de la família March Cencillo. Aquesta capella
es troba ran de les cases de pagès, on nasqué mossèn Antoni Mª Alcover.
Ben mirat, jo era l’únic assistent de Mallorca, tots els altres
provenien de la capital de l’Estat.
El celebrant era Tomeu Català. Just abans de començar l’Eucaristia, el sacerdot lliurà un foli a una dama perquè llegís
l’epístola. La llengua de la celebració, com la de les escomeses i converses,
era l’espanyola. Llavors, s’acostà a mi. M’allarga un paper doblat, alhora que m’encomanava que proclamàs l’Evangeli. Un moment abans
d’atansar-me a l’altar, vaig desplegar
l’escrit per fiançar-me en la lectura. Llavors, amb sorpresa, vaig descobrir
que estava redactat en català. No podia tornar arrere ni esmenar l’error. Tot i
saber gairebé de memòria el passatge de l’evangeli de sant Mateu quan anuncia
la sentencia del judici de Jesús: “Qualsevol cosa que féreu al més petit, a mi
me la féreu”, tampoc no em veia en coratge de fer una traducció sobre la marxa.
Vaig fer la lectura en català.
De retorn al meu seient, vaig notar com una rampa em recorria tota la
sang. Vaig aclucar els ulls. Llavors vaig sentir com una ala d’àngel em resquitllava
el rostre. Vaig sentir una rialleta. No ho vaig dubtar un sol moment: mossèn
Alcover havia fet una polissonada.”
P.S. Fora de
l’escenari, i per la mateixa cosa alliberat de la promesa de no fer cap
comentari, malgrat rebenti de ganes de fer-ho, no em puc estar de dir: “Per un
estipendi com el que rebé el ministre de Déu per aquesta missa, jo llegiria l’Evangeli
tot un any en foraster”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada