dilluns, 26 d’agost de 2013

POLISSONADA DE MOSSÈN ALCOVER


Per primer cop en la meva escriptura intentaré redactar una història sense adjectius, ni comentaris, ni judicis de valor. Talment com si pintàs un quadre de paraules.
Em limitaré a donar veu al protagonista, el personatge que em contà, amb entusiasme, el succés. Una anècdota que ell jutjà com a intervenció dels esperits. Unes energies dels morts que en tot moment ens acompanyen i assisteixen.
Don la paraula a l’actor:
“Assistia, per invitació de la casa, a la missa que la filla de Bartomeu March Servera feia celebrar en sufragi de la seva mare Maritín Cencillo, que morí fa poc a Ciutat a 96 anys. La commemoració es feia a la capella de Santa Cirga, una de les possessions de la família March Cencillo. Aquesta capella es troba ran de les cases de pagès, on nasqué mossèn Antoni Mª Alcover.
Ben mirat, jo era l’únic assistent de Mallorca, tots els altres provenien de la capital de l’Estat.
El celebrant era Tomeu Català. Just abans de començar l’Eucaristia,  el sacerdot lliurà un foli a una dama perquè llegís l’epístola. La llengua de la celebració, com la de les escomeses i converses, era l’espanyola. Llavors, s’acostà a mi. M’allarga un paper doblat, alhora que m’encomanava  que proclamàs l’Evangeli. Un moment abans d’atansar-me a l’altar, vaig  desplegar l’escrit per fiançar-me en la lectura. Llavors, amb sorpresa, vaig descobrir que estava redactat en català. No podia tornar arrere ni esmenar l’error. Tot i saber gairebé de memòria el passatge de l’evangeli de sant Mateu quan anuncia la sentencia del judici de Jesús: “Qualsevol cosa que féreu al més petit, a mi me la féreu”, tampoc no em veia en coratge de fer una traducció sobre la marxa.
Vaig fer la lectura en català.
De retorn al meu seient, vaig notar com una rampa em recorria tota la sang. Vaig aclucar els ulls. Llavors vaig sentir com una ala d’àngel em resquitllava el rostre. Vaig sentir una rialleta. No ho vaig dubtar un sol moment: mossèn Alcover havia fet una polissonada.”

P.S. Fora de l’escenari, i per la mateixa cosa alliberat de la promesa de no fer cap comentari, malgrat rebenti de ganes de fer-ho, no em puc estar de dir: “Per un estipendi com el que rebé el ministre de Déu per aquesta missa, jo llegiria l’Evangeli tot un any en foraster”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada