dimecres, 21 d’agost de 2013

TOT CONGRIANT LA PARDALERIA CRÒNICA


De la meva engelosida nissaga filosòfica he rebut com la més preuada herència: l’enamorament de la terra; l’adoració de la paraula; el culte a l’enginy i la pràctica caparruda de la ironia, tot congriant la pardaleria crònica.

Si la capacitat d’adaptació és un dels signes cabdals d’intel·ligència, ja podeu veure com són de curts i capclosos els qui es neguen a parlar la llengua de la terra, malgrat que exhibeixin títols universitaris.

On mai no hi ha problemes entre dues llengües diferents, fins i tot enfrontades, és quan aprenen gramàtica amorosida dins una mateixa boca.

Molts escriptors dominen l’art d’expressar coses ordinàries amb un llenguatge extraordinari; però molts pocs tenen el coratge de dir coses extraordinàries amb un llenguatge planer.

Els llepaires poden canviar de cul, però mai no podran canviar de llengua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada