dijous, 3 d’octubre de 2013

LES ARRELS GUANYEN ALS EMPELTS


M'ho han dit tantes vegades, que som un exagerat, que m'ho he arribat a creure. Tot i això, quan el judici és injust, em fa mal. Tal és el cas de les meves breus i absolutes declaracions a la premsa afirmant que amb el govern de Bauzá estam pitjor que en el temps de Franco.
Estava al camp, on sempre hi trob la reconciliació i la pau amb mi mateix, quan se m'ha presentat una referència exacta, evident, de la meva afirmació.
La història és tan simple i es repeteix amb tanta freqüència que fins i tot els més ignorants de la pagesia, els “panets” de tota la vida, ho poden entendre.
Just davant la carrera de les cases, ornamentant el marge, hi havia un magraner bord. Creixia amb poderosa esponera i madurava cada any un esplet de magranes agres d'allò més espectaculars i repugnants als tast.
Un dia, un bon pagès va empeltar el magraner salvatge de saba bona. L'arbre de la bardissa va anar magre una bona temporada. Tot i així, va arribar a surar un qüern de magranes dolces. Emperò ben aviat, les antigues males arrels, les veritablement seves, començaren a treure les tanyades d'antany. Tanmateix, ben prest les arrels venceren als empelts. Ara, el magraner només sura magranes agres. Grosses, poderoses, espectaculars.
Podria estalviar-me l'aplicació. Qualsevol infant trilingüe de primària sabria explicar-la.
Sense ànim d'ofendre la vostra intel·ligència, amics, comentaré la metàfora just per arrodonir la nostra conversa, gairebé diària.
Bauzá i companyia són dictadors de soca a arrel. Mala gent. En un moment donat, ja que no podien complir els seus anhels de repetir la guerra incivil, es presentaren talment empeltats de democràcia.
Tanmateix, a la primera ocasió han demostrat allò que són per herència, curtor i mala bava: purs i durs dictadors franquistes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada