dissabte, 26 d’octubre de 2013

MONGES POCAVERGONYES



La pujada de còlera, des de la profunditat de les entranyes, no ha esperat tant sols que acabàs de llegir la notícia. La repugnància
m'enverinava la saliva. Els diaris publiquen que les monges Franciscanes intenten vendre a l'Ajuntament del poble el convent de Llubí pel doble de preu del que han taxat els entesos.
Des que es tanquen convents arreu de tot Mallorca es repeteix la
mateixa història. Ho fan totes les congregacions: de la Caritat,
Franciscanes, Agustines, i a tots els pobles d'on pleguen: Maria, Sant
Llorenç, Petra, Montuïri... Ara toca Llubí.
En el seu moment, mossèn Pere Fons, exrector de Son Macià, Vilafranca i Maria de la Salut; missioner del Perú i Cuba; capellà del poble i per al poble, denuncià aquest fet escandalós i en tot temps jo m'ajuntava a la seva acusació de robatori.
Quina barra, Déu meu! El poble regala un convent a les monges, les acull reverencialment; les respecta amb tots els honors i privilegis, ¡ fomenta els seus carismes. Les paga amb escreix la seva feina. Dels honoraris en forma d'almoines o presents que els lliura la gent, en viu la comunitat. Estalviadores com són les monges, s'enginyen per enviar cabals a la Casa Mare, al noviciat i a les missions. Les monges tenen ben clar que la caritat ben ordenada comença i acaba en un mateix.
Pocavergonyes, aprofitades, lladres. El que toca fer per comportar-se com a personetes es retornar al poble tot allò que el poble els cedí, sovint amb molts de sacrificis. Moralment, aquestes vendes són un frau, una estafa.
Per ajudar a fer el pa més negre, encara, mentre estava enfilant ràbies per escopir aquest escrit, el recepcionista baldat m'ha passat una cridada urgent. Una mare immigrant m'ha explicat, amb veu trencada pel plor, que el banc la treia de ca seva i que quedava al carrer amb dos infants petits. Si m’hagués deixat endur per la crueltat li hagués dit:
-Ves a les Franciscanes, els sobren cases i doblers.
Per respecte li he explicat que no podia venir a Can Gazà per mor dels infants, però que comptàs amb nosaltres a l'hora de pagar una pensió.
En el moment de l’assemblea ningú no m'ha entès quan he proposat l'obligació de fer vot de pobresa per arribar a ser propietaris de Can Gazà.

5 comentaris:

  1. Quina part de l'Evangeli no entenen? I el vot de pobresa? I perque no ho cedeixen per allotjar els desnonats?

    ResponElimina
  2. Una vegada més insultant el proïsme. És trist que no puguis fer una passa ni un atchem sense insultar. Hi havia una vegada un fariseu i un publicà: ...jo no som com els altres... pocavergonyes, dobberers...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tens tota la raó, qui estigui net que tiri la primera pedra, crec qeu tots som fariseus i publicans i no hem de jutjar tan a la lleugera

      Elimina
  3. a Marratxinet, just a davant el convent, hi ha una casa de poble que necesita reforma total, que les monges venen per 1,000,000 €

    ResponElimina
  4. A Son Macià lloguen el convent.

    ResponElimina