dilluns, 14 d’octubre de 2013

SENTÈNCIA DE MORT PER ALS PSICÒPATES


Pensareu que estic obsessionat pels psicòpates. Si haguéssiu estat víctimes dels dèspotes més cruels de la Història com ho he estat jo al llarg de molts d'anys, us mostraríeu més obsedits que jo.
Vaig néixer sota la tirania absoluta de Franco. El gran psicòpata s'acabava de carregar la República, la llibertat, el progrés i dos milions d'espanyols. Només a Manacor, havia propiciat, juntament amb l'Església, l'assassinat de mil innocents.
Per afegitó, em vaig ficar en cos i ànima en la institució on neixen i es fan
poderosos els pitjors psicòpates del món: els que actuen en nom de Déu. No em digueu exagerat fins que no hàgiu analitzat la història del fundador dels Legionaris de Crist i la trajectòria del lobby gai del Vaticà.
Per acabar de fer els deus rals justs, he ajudat a la fundació de la Marginàlia, vivint-hi ara de ple, on hi pul·lula l'eixam de psicopatets de baixa estofa. Sé que si aquests desgraciats meus tinguessin poder, esdevindrien, gairebé tots, els pitjors dèspotes.
Per això, des de la càtedra de la meva experiència estant, puc sentenciar:
- No hi ha remei per als psicòpates.
- És perdre el temps i la llavor intentar arribar-los pel camí de la raó, del sentiment o de la vergonya.
- Com més afecte els dónes, més forts es fan en la seva maldat.
- Només obeeixen a la por.
- Tant sols reaccionen quan els fereixes la pell, els doblers, el domini o la seva idolatria.
    - No pots anar-hi de verbes. Només pots jugar a acorar i xapar.
    - Fins ara, els hem fet pessigolles. Cal acariciar-los la nou del coll amb la punta del ganivet, mentre els despullam al balcó del poble.
    - Tots el qui coneguin algun punt dèbil dels psicòpates que ens comanden tenen l'obligació de revelar-lo. Urgeix ficar-los sal a les ferides. Són ídols amb peus de fang.
Estic disposat a anar a judici, a la presó i fins i tot a la forca per tal de treure'ls el budellam al bell mig de la plaça.

4 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb tu Jaume, i s'entenen molt millor aquestes paraules sabent que venen d'una persona que ha vist, ha viscut i viu realitats molt crues, jo no em puc compara absolutament en res amb tu, tenc una altra història, però aquesta societat me fa molt d'oi. Salut Jaume!!!

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó i més.

    ResponElimina
  3. I jo, que després d'una setmana i mitja de fer vaga i deixar-hi la pell, quan el govern es va voler asseure a negociar em pensava que arribaríem a un acord... Estava ben entabanada...

    ResponElimina