dijous, 4 de setembre de 2014

LES PREPOSICIONS PER A I AMB MARQUEN LA DIFERÈNCIA RADICAL


Gràcies a l'arrel humanitària de l'home, moltes persones practiquen la solidaritat. Fan sopars, festes, mercadets, marxes ... trulls, per als marginats. Aquestes ajudes altruistes són excel·lents, lloables i necessàries. Can Gazà, en gran part, sobreviu per aquesta ajuda desinteressada, amorosida, generosa i constant dels amics solidaris.
Tanmateix, aquesta solidaritat no interroga, no transforma no posa ningú entre l'espasa i la paret. Ben al contrari, aferma el slstema, tranquil·litza les consciències i renta els pedaços bruts de la culpabilitat. Moltes de les senyores que organitzen els mercadets, les rifes i les tòboles per als desgraciats, mai no han vist un autèntic marginat de prop. Ho fan tot per als pobres, però sense els pobres.
Segurament si sabessin que el beneficiari dels seus magnànims esforços és el drogoaddicta que pegà estirada a la bossa de la seva padrina, es retiraria de l'associació altruista.
AMB és la preposició que marca les diferències radicals en la feina per als marginats. AMB és la nostra senyera, el nostre distintiu, la nostra marca, la nostra filosofia, la nostra salvació, el nostre intent de revolució ... A Can Gazà tot el que es fa, tot el que es diu, tot el que es lluita, es fa, es diu i es lluita per als marginats i amb els marginats.
Aquesta és la diferència bàsica, posem per cas, de la fira dels ENCANTS respecte als altres respectables, famosos i gloriosos mercadets solidaris. El nostre és un negoci plenament familiar.
Tots els qui us rebran i serviran en els ENCANTS són gazanencs de pura raça.
Permeteu-me una profunda reflexió, la consideració més transcendental de la meva vida. Treballar i viure AMB els marginats i no tan sols PER ALS marginats, no és una qüestió d'estil, de tàctica, de postura... és una determinació radical, de canvi profund de la humanitat. Tanmateix, per a mi i per a la nostra cultura occidental el referent cabdal és Jesús de Natzaret. Segons el mite de l'Encarnació, Déu Pare, cansat de vetllar i treballar per als homes sense resultat, envià el seu fill primogènit al món. Així, el Mestre es va fer un de nosaltres. "Com nosaltres en tot , manco en el pecat", segons la dita de Sant Pau. Llavors, morí per a nosaltres.
Aquesta és la doctrina que vaig viure com a capellà obrer. Aquesta és la convicció que me manté, caparrut i ferm, a Can Gazà. Però jo he pres avantatge al Mestre. M'he fet marginat en tot, però sobretot, en el pecat. Som un marginat en tot i per tot. Els marginats m'han admès a la seva tribu. M'han salvat.
El que acab d'escriure per a vosaltres, amics, no és un poema, és un desafiament. No us fieu de les meves paraules: veniu a comprovar-ho. Les portes estan obertes de pinte en ample. ELS ENCANTS us brinden una magnífica ocasió.

1 comentari:

  1. Comprobado una y mil veces. Gracias por ser lo que eres ...Una luz en la noche oscura

    ResponElimina