dilluns, 1 de setembre de 2014

PRESSUPOST DE RIALLES PER A UNS MARGINATS DE PRIVILEGI



La secretaria de Can Gazà, institut contra l’exclusió social, acaba d’enllestir la memòria de l’any 2013. Si la voleu rebre dirigiu-vos a cangazaices@gmail.com.
De les memòries m’interessen els dos capítols fonamentals per al recte judici de qualsevol institució, com són personal i economia. Procur saltar-me les llargues i belles pàgines dedicades als objectius, excel·lents resultats i perfils. A la nostra crònica anual aquesta efusiva literatura omple 15 folis. A totes les ONG del món, la major part dels esforços i dels diners s’inverteixen en empleats i tècnics assalariats, burocràcia i propaganda. El màxim  desideràtum per a les associacions altruistes sense ànim de lucre és reduir aquests tres capítols a la mínima expressió.
En aquests dos punts, personal i economia, Can Gazà fa vertaders miracles. Qualsevol institució necessitaria un mínim de 30 empleats per dur a terme l’activitat que portam. Per demostrar aquesta afirmació, basta la llista de les nostres activitats com són manteniment dels dos casals; tallers; botigues; hort; granja –hem aprofitat 448 animals; esment dels malats –els hem acompanyat en 592 visites mèdiques; normalització de documents  -214 casos d’arranjament de papers; preparació d’aliments tant per als residents –5 menjades diàries– com per als fidels comensals de cada migdia –s’han servit 3089 dinars i s’han assistit, dos cops al mes, 15 famílies amb queviures suficients  per passar dues setmanes... Tanmateix, la labor més àrdua, tot i no poder quantificar-la, és l’acompanyament dels gazanecs les 24 hores del dia en totes les seves cuites, angoixes  i necessitats. Tota aquesta immensa tasca la realitzen 3 assalariats vocacionals mileuristes que hi deixen la pell tot cremant-hi les hores del dia i de la nit; 3 cooperants –el president, el pagès i un servidor- que no cobram res de res i damunt ens deixam escurar les butxaques, i un petit i  esplèndid grup de voluntaris. Però el secret del prodigi està en la feina, la responsabilitat i la participació dels posaders de Can Gazà i de Sa casa Llarga. Tanmateix, l’economia dels doblers  i del coratge estan en les vostres mans, amics. L’ajuda de IMAS l’any passat, fou de 19.734 euros.  Eixa pixarada al costat del bram de  milions per a altres institucions modèliques i mudes fa rialles.
Les despeses de  l’any passat –les d’enguany són molt semblants– sumaren 143.813, 98 euros. Un pressupost de mel i sucre per a uns marginats de luxe. A les ONEG  exemplars, famoses i superprotegides, aquest pressupost nostre no els basta per pagar les nòmines d’un més als monitors, tècnics en tot menys en xinxes.
Mentre esperam les miques que cauen dels banquets del Projecte Home i de Kovacs, confiam en la vostra ajuda per sobreviure, tot operant miracles amb un pressupost de rialles que a qualsevol moment de fallida poden tornar-se llàgrimes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada