dijous, 12 de desembre de 2013

EL PARLAMENT REVIFA LA INQUISICIÓ

Ara comprenc perquè la vida m'allarga sàdicament l'existència. Abans de morir havia de veure coses grosses. I tant grosses!
Si fos supersticiós creuria que arriba la fi del món. Institucions que donava per mortes, com la Santa Inquisició, revifen. Les muntanyes desapareixen per decret i Madrid es torna port de la Mediterrània. La ciència, la història, la llengua, la geografia, la gramàtica, es determinen per votació al parlament de la ignorància. El caos del mal domina la terra. Els reis s'engaten i posen banyes. Les princeses, furten. Us agrada el verb per referir-vos als honorables lladres? L'Església roba i profana nins. Els governants ofeguen els pobres per omplir les seves butxaques. Talment com va passar amb els jueus, per salvar la pell, has de matar ta mare tot renunciant als teus llinatges catalans. Ai las, desgraciada terra nostra condemnada a convertir els teus millors fills en xuetons!
El dia 10 de desembre de 2013 esdevindrà una fita transcendental. El Parlament de les Illes Balears ha aconseguit, per majoria absoluta, que eixa província d'Espanya per sempre més entràs al Guinnes de la vergonya històrica i histèrica.
Aquesta nefasta data del triomf dels imbècils i aprofitats capverjos figurarà als annals de les follies universals. Restara escrit al costat del 22 de juny de 1533, quan la Inquisició condemnà Galileu per insinuar que la terra girava entorn del sol. Si jo fos parlamentari de l'oposició, en una jornada tan nefasta com la de dimarts passat, m'hauria limitat a llegir, mentre el singlot del plor no m'ofeqàs la veu, la sentència del sant i infal·lible tribunal. Hauria acabat xisclant, agenollat i braços en creu, el jurament que va haver de pronunciar el gran savi per salvar la pell:
"Maleesc i destest l'horror de portar uns llinatges catalans i l'error de formar part d'una Catalunya Gran. Jur que mai més, ni verbalment ni per escrit, tornaré a pronunciar el nom de "Països Catalans". Em compromet a denunciar al Sant Ofici del PP qualsevol persona, malgrat porti la meva sang i pertanyi a la meva nissaga, que pronuncii en públic o en privat aquesta flastomia".
Constarà su ran d'aquell 17 de gener de 1917 quan un alt tribunal soviètlc condemnava a mort Déu i executava la sentència afusellant-lo a la placa de Moscou, fent que un escamot de selectes tiradors disperassin als núvols, on el
nostre bon Déu sol fer la sesta.
Si fos diputat de l'oposició hauria proposat que els hereus d'aquells esquadrons que afusellaren els nostres millors paisans al mur del cementeri,
disparassin contra la senyera de les quatre barres, penjada al monument falangista de la Feixina.
Propòs que la nostra heroïna "cabrereta" d'ara endavant incorpori al seu DNI espanyol el cognom de Willianson per poder presumir de germana, ja que ho és, del bisbe alemany que nega l'existència de l'holocaust.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada